Reforma d’habitatge Dalmau

La Mariona ens proposa reformar un habitatge de 83m² situat en una finca de l’any 1900 al barri de Sants. El pis és una peça molt allargada a la que s’accedeix des de la zona central. Consta de dues habitacions amb sortida a la façana principal -orientada a oest-, una sala d’estar i cuina il·luminades a través d’una galeria -orientada a est- i diverses habitacions sense ventilació ni llum natural.

L’immoble es troba gairebé en el seu estat original, l’estructura és de murs d’obra i bigues de fusta que estan molt maltractades pel pas del temps. Hi trobem portes de molta alçada, paper a totes les parets i un paviment majoritàriament de peça petita de ceràmica.

Els objectius de l’encàrrec són diversos,

(1) Donar resposta a la necessitat d’espais de la Mariona, la Laia i l’Oriol. Per una banda, tres habitacions amb il·luminació i ventilació natural, una per a cada membre de la unitat familiar. I d’altra banda, generar un espai central al voltant del qual gira tot l’habitatge, aquesta peça és la cuina que s’obre a la sala d’estar-menjador i es connecta amb el passadís d’accés aconseguint minimitzar els espais foscos -existents a l’habitatge original-.

(2) Modificar l’estructura original el mínim possible per tal de poder mantenir la major part d’elements existents i millorar el comportament de la deteriorada estructura. Es proposa no enderrocar l’envà central del pis per tal de no haver de reforçar les bigues del sostre. Aquest ens permet distribuir els accessos a les diferents estances -segons la nova proposta- sense alterar la imatge que ens oferien les obertures de les portes originals. Per tal d’evitar les fortes vibracions del paviment – degudes al fimbrament de les bigues de fusta inferiors- es proposa un reforç del forjat mitjançant una capa de compressió de formigó amb un acabat de paviment continu.

(3) Reduir, en la mesura del possible, l’impacte ambiental de la reforma del pis tant en l’ús dels materials de construcció a l’obra com en la reducció de la demanda energètica durant la vida útil del pis. En aquest tipus de construccions les façanes són molt gruixudes però no tenen aïllament tèrmic. El fet de col·locar una capa d’aïllament a les dues façanes redueix les pèrdues de calor i ens ajuda a minimitzar l’ús de sistemes actius de calefacció durant les èpoques més fredes de l’any. També s’aprofita la galeria existent per a instal·lar-hi un tendal vertical motoritzat que, amb molt poc impacte visual, permet que la galeria actuï com a coixí tèrmic a l’hivern i que es pugui gaudir d’un espai exterior a l’estiu.
Els materials de construcció dels nous envans i algunes peces de mobiliari són de baix impacte ambiental, l’estructura és de fusta de pi amb acabat de plafons de contraxapat de bedoll i aïllament termo-acústic de suro.