La Comunal espai cooperatiu

Podeu veure fotografies del seguiment d’obra a la nostra pàgina de Facebook, així com visitar la web de La Comunal per saber-ne més.

La Comunal és un espai cultural cooperatiu que neix de l’aliança entre diferents projectes de l’economia social i solidària, per tal de mancomunar capacitats i potències, estrènyer els lligams intercooperatius entre si i multiplicar, així, l’abast i l’impacte comunitari de les pràctiques socioeconòmiques transformadores que porten a terme les seves membres. És una aposta per, més enllà de compartir una seu, fer un salt d’escala i generar un nou node i espai de referència cultural i cooperatiu a la ciutat. Articulada com una cooperativa de serveis, i ubicada al barri de Sants de Barcelona, la conformen set cooperatives de treball i una associació: Aula d’Idiomes, Directa, Jamgo, Irídia, Lacol, La Ciutat Invisible, La Deskomunal i Quesoni.

L’edifici ocupa la meitat de l’illa compresa entre els carrers d’En Blanco, Tenor Masini i Riera d’Escuder del barri de Sants de Barcelona. És un edifici catalogat amb la categoria C i urbanísticament és una volumetria disconforme. L’any 1926 falten tres anys perquè Barcelona rebi l’exposició universal del 1929. Aquest mateix any s’inaugura la línia 1 del metro. Són els anys previs a un moment important per una ciutat que s’està infraestructurant. És en aquest context quan es construeixen les naus que seran magatzems de veles navals per a més endavant convertir-se en manufactura d’aquestes.

Les estratègies principals del projecte han estat:
1 BUIDAT I RECUPERACIÓ DE LA GEOMETRIA ORIGINAL
La volumetria prèvia a l’obra havia desdibuixat la forma original. El que avui és pati, passeres i accessos era una planta baixa totalment construïda i tancada. La primera fase de la intervenció ha estat recuperar la geometria inicial i retornar al barri les naus que l’han conformat.
2 MITGERA EQUIPADA
La paret mitgera dels habitatges veïns es converteix en façana a l’edificar amb l’obra nova els espais comunitaris que equipen el complex.
3 REHABILITACIÓ DELS ESPAIS
Les naus, excepte el restaurant i sala de concerts, reben un tractament de mínims on la prioritat és consolidar el conjunt estructuralment i flexibilitzar les possibles maneres d’ocupar-les amb unes instal·lacions modulars i adaptables. Exteriorment ha sigut important estudiar la composició original de les façanes per intervenir-hi respectuosament.
4 PATI I CIRCULACIONS
L’obra nova renúncia a una forma en planta més òptima per aconseguir un pati i unes circulacions que segueixin l’alineació original del complex. El pati, que unit a la sala polivalent fan un tot, s’entén com la platea o escenari d’un teatre on les passeres, fent de balcons l’envolten.

La Comunal sempre ha estat un lloc de treball, abans manufactura i emmagatzematge i ara serveis, no ha deixat mai de ser un equipament professional en els seus 95 anys d’història. Els usos originals pels quals les naus van ser projectades eren els d’habitage, botiga i magatzem i els usos per als que han estat rehabilitades són els de botiga, oficines, sala de concerts, restaurant i espais comunitaris. La flexibilitat atorgada per la clara separació dels espais servits respecte dels servidors ha estat clau per poder encabir més usos. La creació d’una tercera franja d’espais servidors que neix de la cantonada nord del restaurant organitza el pati, l’edifici nou i fa que les circulacions de tot el complex segueixin el mateix ritme.

Es tracta d’un testimoni fabril de mides domèstiques dels que en queden molt pocs en peu. Allarguem el seu cicle vital i reconvertim la indústria tèxtil en cultura cooperativa vinculada al barri. És necessari respectar la forma original de les naus de la mateixa manera que és necessari aplicar una mirada energètica al patrimoni. El resultat d’aquest debat han estat els hivernacles situats sobre els espais intersticials on s’ubiquen els accessos i els espais servidors. Tot i desdibuixar el contorn aconseguim emfatitzar la seqüència de les tres naus separades entre elles mitjançat elements captors i dissipadors de temperatura. El buidatge del pati és l’altre fet que ens permet recuperar i reconèixer com eren les naus antigament. A banda de permetre la ventilació i la il·luminació de tots els espais que l’envolten, és un element de centralitat on trobar-nos i on tot allò que està més enllà del treball pugui succeir.

Les façanes principals ens recorden que la via principal, encara als anys 20, era el carrer d’en Blanco. Avui, el transport motoritzat ha fet desaparèixer l’animal i els pendents dels carrers ja no són un problema, així que l’accés principal és pel carrer de Sants. Tanmateix, la trama urbana ha canviat adaptant-se a aquest canvi i les naus, fora d’alineació, provoquen eixamplaments del carrer marcant els accessos al complex. Les façanes originals eren de composició eclèctica. Ens hem trobat amb unes façanes amb dos estucats superposats de l’any 1926, el primer, i dels anys 1940, el segon. Assessorats pels especialistes en restauració hem optat per recuperar el primer estil, amb una paleta de colors i formes més propera al modernisme. Aquest procés s’anomena empobriment de les façanes. A la coberta, després de treure les peces de fibrociment amb amiant i amb la intenció d’aconseguir una coberta lleugera, hem col·locat xapa d’acer galvanitzat ondulada i així diferenciar aquells materials afegits en projecte d’aquells existents. D’altra banda i amb la voluntat de reutilitzar aquells materials que es troben en bon estat, hem pogut reutilitzar més de 1.200 metres lineals de les biguetes que suportaven el cel ras per tal de créixer els 15 cm d’aïllament sobre l’entaulat de coberta.

Hem dividit en diferents eixos l’estratègia climàtica, cada un incideix en qüestions materials i climàtiques que afecten les demandes i consums energètics:

• AIRE: Els hivernacles i la reducció dels metres quadrats climatitzats han estat les línies d’acció que han vertebrat aquest eix. Amb els hivernacles pretractem l’aire de renovació de les oficines, preescalfant-lo a l’hivern i dissipant el màxim de calor a l’estiu. Els espais de circulacions, office, lavabos i accessos no reben tractament de confort tèrmic i en alguns casos ni tan sols hi ha protecció a la pluja. Construir menys i climatitzar menys tots aquells llocs considerats de pas ha sigut el resultat d’un debat sobre reducció en impactes.
• AIGUA: Davant la dicotomia que planteja fer servir aigua potable per al reg o la neteja, l’aprofitament de les aigües pluvials era l’opció més idònia per a encarar el segon eix. Sota el pati hi ha un dipòsit de 5.000 litres d’aigua recollida per les cobertes de les naus. En una segona fase l’edifici nou i el pati rebran un procés de verdificació amb sistemes de reg connectats al dipòsit.
• MATERIALS: La intervenció material de les naus s’ha centrat en la seva consolidació i en el seu comportament energètic i bioclimàtic. La possibilitat d’aïllar els paraments, evitar els ponts tèrmics i aconseguir la major inèrcia tèrmica ha estat possible gràcies als morters de calç i suro que asseguren la compatibilitat i comportament amb els materials i tècniques requerides en una intervenció patrimonial. S’han pogut reutilitzar les biguetes com a rastells on col·locar l’aïllant de coberta. Soleres i altres elements en contacte amb el terreny s’han aïllat amb la merma dels aïllaments rígids provinents de la indústria del panell sandwich.
• URBANISME: Assessorats per l’equip d’ambientòlegs i amb els refugis climàtics (verd, blau i gris) com a referents, el pati de La Comunal es convertirà en un espai segur en termes d’urbanisme i clima. Bona il·luminació, ombra humida quan fa calor, seguretat, accessibilitat i atenció humana són algunes de les característiques amb les quals s’ha concebut l’espai.

Fotografies: Lacol / Baku Akazawa / Álvaro Valdecantos

Vídeo: filmat i editat per Felipe De Ferrari, OnArchitecture, 2021.