18/01

“Creativitat horitzontal i social”, LaCol a La Vanguardia

Zaida Muixí i Josep Maria Montaner escriuen al suplement Espais de la Vanguardia, sobre LaCol.

Creativitat horitzontal i social

Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera

Si hi ha un equip de joves arquitectes que representi l’acte de repensar la praxi arquitectònica que s’explora aquí, és el col·lectiu LaCol, que es va formar el 2009 quan eren estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i es van agrupar en un local per fer els projectes finals de carrera. En aquest sentit, LaCol va sorgir abans de la moda mediàtica actual dels col·lectius d’arquitectes, i d’entrada va optar per una feina social i creativa. Els joves de LaCol es van associar per donar-se suport entre ells en la crítica d’un cert model professional de despatxos d’arquitectura basats en l’explotació dels joves, als quals es paga poc i molts estan de pràctiques o de becaris, i els exigeixen moltíssimes hores de feina. La seva proposta, com la d’altres col·lectius, és clara i combativa: una concepció no jeràrquica i assembleària de l’estudi i una estructura oberta i flexible que es repensa en cada situació. En el cas de LaCol, s’organitzen per subgrups, amb responsabilitats específiques en determinats projectes, que una vegada a la setmana posen en comú i, en cas de decisions importants, es prenen de manera assembleària.

Aquesta opció social i creativa ha implicat donar prioritat a la col·laboració en activitats de barri i reivindicatives, i a obrir altres camps, més enllà dels convencionals: fer performances (com Mort a l’asfalt, ocupació popular del carrer de Ciceró el 2009), documentals ( Com un gegant invisible, 2012), publicacions (com el llibre que preparen sobre Can Batlló), dissenyar objectes (com la col·lecció gotets, gots que surten de tallar ampolles), organitzar debats (com ara Pensem un altre Can Batlló) o preparar exposicions (com Can Batlló. Despertant el gegant).

Per tot plegat, han tirat endavant una praxi no convencional, social i creativa que s’ha basat a relacionar-se amb el context urbà i social on tenen l’estudi, el barri de Sants. I abans de les feines fetes ja com a arquitectes, és important destacar els projectes finals de carrera que han plantejat. Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera, que consistia a plantejar una alternativa a la línia dominant de nova planta. Centrant-se en edificis existents, tots els projectes incorporen la rehabilitació i la reutilització. No es van plantejar rehabilitacions monumentals d’usos singulars, sinó projectes que consideressin edificis existents com la matèria primera per proposar usos connectats amb necessitats reals de l’entorn. Així, van proposar instituts, guarderies, habitatges, escoles de música en antigues naus fabrils o millorar una estació de trens ampliant-la i no enderrocant-la. Entitats veïnals D’aquesta manera, el projecte final de carrera de Carles Baiges proposava recuperar l’edifici de l’any 1928 de la cooperativa de consum la Lleialtat Santsenca, institució nascuda el 1891, per convertir-la en casal d’entitats veïnals, seguint els suggeriments que havien sorgits dels processos de participació de l’amplíssima plataforma creada amb aquesta finalitat, amb més de cinquanta entitats, tant del barri com nacionals. Gràcies a l’esforç de Baiges s’ha aconseguit que a finals del 2012 ja s’hagi dut a terme el concurs públic per fer la rehabilitació i pugui ser el centre social i cultural que el barri necessita, pel qual fa anys que lluiten i treballen.

El 2011, altres membres de LaCol també van presentar projectes final de carrera que donen un sentit nou a les antigues naus de Can Batlló i en conserven un percentatge més alt del que es va pactar inicialment. El projecte de Pol Massoni transformava l’espai esportiu de l’estació de Magòria i hi afegia un Centre d’Assistència Primària. Els projectes de Lali Daví i Arnau Andrés proposaven funcions noves per reutilitzar les naus industrials, amb un profund sentit de realitat, pensant en programes mixtos que combinessin formació i producció. L’arquitecte Andrés plantejava, per a la nau que va ser prevista per a la desapareguda Conselleria de Medi Ambient, un viver d’empreses cooperatives, reprenent la tradició cooperativista de Sants. El de l’arquitecta Daví era una Escola de Reutilització, on va imaginar un nova classe d’activitat industrial relacionadaamb el reciclatge, la formació, l’autogestió i l’artesania. Aquest projecte va encarar una de les qüestions fonamentals: la reflexió sobre una nova economia participativa, cooperativa i que parteix de la consciència de la finitud dels nostres recursos.

A més dels que ja hem esmentat, són membres de La Col: Eliseu Arrufat, Ari Artigas, Ignacia Bascuñán, Mauro De Carlo, Anna Clemente, Albert Esteva, Santi Facet, Cristina Gamboa, Ernest Garriga, Mirko Gegundez, Laura Lluch, Lluc Hernàndez, Jordi Miró i Núria Vila.

Activisme

Dins de l’activisme, un dels seus work in progress radica en diverses intervencions a Can Batlló, amb la col·laboració de veïns i veïnes. La cessió del Bloc 11 per part de la propietat a l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Ajuntament a l’associació de veïns, ha significat l’inici de les activitats. Ambaixò, ja s’ha aconseguit tenir una biblioteca popular i autogestionada, un bar i diverses sales de reunió. Només s’han fet servir materials reciclats i per això han rebut el tercer premi en l’EME3 del 2012; també han rebut ajuda de Cooperació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 2012 per a la nova connexió vertical del Bloc 11. El projecte de la nova escala interior fa moltes funcions, ja que permetrà utilitzar l’espai com a sala d’espectacles i per a assemblees i reunions veïnals.

Entre els projectes urbans en què han intervingut destaca el concurs d’una de les portes de Collserola, la de Canyelles, connectada a Can Masdeu, i que van guanyar. Per a aquest projecte van treballar associats amb un altre col·lectiu, Raons Públiques, amb Margherita Galante, David de la Peña i altres col·laboradors. La proposta es basa en una complexa xarxa que denota aquest manera d’entendre la ciutat com a xarxa de relacions i no com d’edificacions: no construir més, menys asfalt i més connexions a peu; sí a la recuperació natural i patrimonial, sí a la intergeneracionalitat i a la cogestió.

En definitiva, LaCol considera que el paper de les i dels arquitectes consisteix a ser un engranatge més en la complexa construcció col·lectiva de la ciutat, per contribuir a millorar la qualitat de vida i ajudar a convertir idees i desitjos en projectes i realitats