06/05

S’estrena Shopping&Fucking, amb escenografia de LaCol

LaCol entra al món del teatre amb la seva primera escenografia, per a la obra Shopping&Fucking que es representarà al Teatre Tantarantana fins al 19 de maig. Un text del dramaturg  Mark Ravenhill que no deixa indiferent a ningú amb la direcció d’Oriol Rovira i el repartiment format per Ferran Vilajosana, David Marcé, Quim Àvila, Clara Lago i Mingo Ràfols.

El muntatge vol transportar l’espectador en un pis en decadència durant la dècada dels 90, on la llum juga un paper destacat per situar els personatges en diferents llocs i moments de la història. Amb la voluntat de no carregar l’espai d’elements superflus, aquest es configura amb els mínims materials possibles: una paret amb una finestra, un pilar, un televisor, dues butaques, una taula… i la construcció d’un sostre que ha suposat un repte tècnic, també per a l’il·luminació a càrrec d’Isidro Ortiz. No us volem desvetllar res més, millor si l’aneu amb els vostres propis ulls!

Podeu comprar localitats al Telentrada i a la taquilla del teatre.

 

 

 

 

 

En cuanto a aspectos técnicos, la escenografía concebida por LaCol está muy bien forjada; una única estancia en la que se desarrollan todas las acciones. El mobiliario tiene una justificación escénica y todos los elementos son utilizados en algún punto, no hay nada expuesto como mero elemento decorativo. Según la luz, la colocación del atrezo y la zona en la que transcurren los acontecimientos, el espacio transmuta y se convierte en otro. Una especie de caja blanca dentro de otra caja, en forma de L volteada con dos puertas, una al fondo que según su iluminación varia de función, y otra que da al lateral derecho. Para pasar de una escena a la otra se utiliza un negro rápido, seguido de una luz tenue para que los actores puedan moverse y recolocar el ambiente. Este corte resulta muy cinematográfico y acompaña el hilo argumental, ya que se mezclan momentos que se suceden en el mismo tiempo pero en diferente espacio, ayudando al espectador a seguir la trama de un lado al otro. El vestuario se basa en una tendencia bastante underground de lo que se llevaba en los 90. Si bien la moda de esa década queda representada por series televisivas como Friends, este Shopping & Fucking encuentra su inspiración en el movimiento punk de Londres.

Laura Martín per BCNPOP

…una escenografia tan funcional com esteril i contaminada al mateix temps (gran treball del col·lectiu LaCol)

Iker Zarallo per La Finestra Digital

Quan vaig llegir el text per primera vegada ja vaig veure que havia de ser una posada en escena senzilla i amb pocs elements. Els punts forts són el text i els actors. L’espai està pràcticament buit. És com una caixa, dins d’una caixa. Tot el que apareix a l’escenari s’utilitza en algun moment. No hi ha decoració. Tant el vestuari, com l’escenografia o la il·luminació transmeten una sensació de certa desolació, de deixadesa. Tot plegat té un punt cutre que m’encanta i que ajuda a entrar al món dels personatges.

Entrevista a Oriol Rovira, director del muntatge

 

Crítiques

Sex, drugs and shopping BCNPOP
Mark Ravenhill en estat pur Núvol
Hi ha vida fora del consum? Time Out
Shopping & Fucking La Finestra Digital
Entrevista a Oriol Rovira, director de “Shopping & Fucking” La Finestra Digital
‘Shopping & fucking’ i rock’n’roll, ARA
El Tantarantana presenta ‘Shopping&Fucking’, una obra de joves que cerquen les emocions extremes, La Vanguardia
Estrenes teatrals, amb Ana Boadas, Divendres, TV3
Shopping & Fucking, Butxaca