Heu cercat: abril

Exposició i conferències “Habitar altrament”, al COAC

Des d’aquest 18 de març fins al 15 d’abril de 2021 es pot visitar a la seu del COAC a la plaça Nova de Barcelona l’exposició “Habitar altrament. L’experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona”, comissariada per Lacol i Álvaro Valdecantos.

En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.

Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l’àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d’habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d’experimentació en la producció d’habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.

La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s’escapen de l’habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.

Aquesta exposició inclou part del material que es mostrarà en la Biennal d’Arquitectura de Venècia, com les imatges del procés d’apropiació de l’edifici per part dels seus habitants, fetes al llarg de dos anys pel fotògraf Álvaro Valdecantos. Després de les iniciatives pilot de La Borda, i de la rehabilitació al carrer Princesa de la cooperativa Sostre Cívic, l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una política pública per generar més habitatges cooperatius. S’han convocat dos concursos de solars perquè grups organitzats poguessin presentar les seves propostes, i recentment s’ha signat un conveni per poder activar més solars. L’exposició recull els set projectes que s’estan duent a terme actualment, quatre d’ells amb l’obra força avançada, i tres més en procés de redacció.

Conferències

Aprofitant el marc de l’exposició es duran a terme una sèrie de conferències:

25 de març a les 18.30h – Ilka Ruby (en línia, en anglès)
Ilka Ruby és una editora i comissària amb seu a Berlín. Juntament amb el seu soci Andreas Ruby, va fundar Textbild, una oficina per a la comunicació arquitectònica, i Ruby Press, una editorial centrada en l’arquitectura i altres pràctiques culturals dedicades a la producció de l’espai. Van comissariar al Vitra Design Museum l’exposició “Together! The New Architecture of the Collective” (2017), posteriorment publicant un llibre homònim. “Together!” aborda aquest fenomen global presentant una àmplia gamma de projectes de construcció i de vida col·lectiva d’Europa, Àsia i els Estats Units. També recull una visió general dels precedents històrics de l’onada actual de col·lectius, que demostra que la idea de col·lectivitat ha estat un tema recurrent en la història de l’arquitectura, des de les idees reformistes del segle XIX fins als hippies i okupes del segle XX.
.
30 de març a les 18h – Anna Puigjaner (en línia, en català)
Anna Puigjaner és arquitecta, fundadora de l’estudi MAIO. Va ser guardonada amb el Wheelwright Prize de la Universitat de Harvard per realitzar la recerca “Kitchenless City: Architectural Systems for social Welfare”, en el qual es planteja la cuina des d’un lloc de producció política, problematitzant els valors ideològics vinculats al paper de la dona, a la política i a la construcció de l’ideal de família.
.
8 d’abril a les 18h – roda de projectes d’habitatge cooperatiu a Barcelona, (en línia, en català) amb la participació de:
- La Xarxaire: La Mar d’arquitectes
- Cirerers: Celobert
- La Chalmeta: Pau Vidal i Vivas Arquitectes
- La Balma: Lacol i Laboqueria
- La Quinta Força: Ibon Bilbao, Caterina Figuerola i Raül Avilla
- La Regadora: Arqbag i Poma Arquitectura
- Sotrac: Lacol
  .
15 d’abril a les 18h – Martino Tattara, estudi Dogma (en línia, en anglès)
Martino Tattara és professor assistent a la Facultat d’Arquitectura de KU Leuven. Va estudiar a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia IUAV i a l’Institut Berlage de Rotterdam. El 2020 funda Dogma junt amb Pier Vittorio Aureli. Des del començament de les seves activitats, Dogma ha treballat en la relació entre l’arquitectura i la ciutat centrant-se principalment en el disseny urbà i en projectes a gran escala. Dogma és actiu oferint consultories als municipis i agències relacionats amb la planificació urbana i els problemes arquitectònics. Paral·lelament als projectes de disseny, els membres de Dogma s’han compromès intensament amb la docència, l’escriptura i la investigació, activitats que han estat part integral del compromís de l’oficina amb l’arquitectura.

Podeu recuperar els vídeos de les conferències aquí.

Part de material exposat en aquesta exposició ha rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona en la convocatòria general de subvencions de 2020.

Un 2020 que no ens ha aturat

No cal que us diguem que aquest 2020 ha estat estrany i complicat per a tothom. Per sort, també ha estat un any amb bones notícies i projectes, i les volem compartir amb vosaltres.

Aquest any hem començat a gaudir del nostre nou espai a La Comunal on, amb permís de cada fase, les diferents cooperatives amb qui compartim projecte han pogut iniciar la seva activitat. Aquestes antigues naus fabrils que hem rehabilitat amb criteris de sostenibilitat volen esdevenir un pol de la cultura cooperativa al barri.

Ha estat un bon any per continuar treballant amb l’habitatge cooperatiu: Sotrac ha aconseguit solar per dur a terme el seu projecte, i La Balma de Sostre Cívic encara la recta final de l’obra. I mentrestant continuem desenvolupant els projectes de La Raval (Manresa) i La Morada (Barcelona) amb La Dinamo.

En un any que hem passat molt temps a casa, les reformes i noves construccions han estat molt presents. Hem acabat reformes a l’Eixample, a La Bordeta, al Raval de Barcelona, a Sant Feliu de Codines i a Vila-real; i hem començat les obres d’habitatges unifamiliars a Sant Iscle de Vallalta, Masnou, Vilanova i la Geltrú, Vila-real, la Seu d’Urgell i Palau Solità i Plegamans. També s’ha presentat el projecte de 24 habitatges amb espais comuns Espai Assequible a Cardedeu.

La participació també ha estat protagonista, especialment amb els projectes del Carrer Major de Collsuspina, el nou Casal de Joves de Corbera de Llobregat i la reflexió sobre equipaments culturals a Sitges. I hem treballat en tallers sobre noves eines de participació per habitatge cooperatiu basades en jocs de taula.

El llibre “Habitar en comunidad” s’ha traduït a l’euskera: “Komunitatean bizi”. Hem aprofitat també per explicar-vos més coses de La Borda, compartint dades del seu funcionament durant un any de vida, i presentant-vos una visita virtual i responent dubtes en ple confinament. Havíem de mostrar el projecte a La Biennale di Venezia, però haurem d’esperar a aquest 2021. Hem continuat apareixent a mitjans, entre els quals destaquem els extensos reportatges de The Architects’ Journal i L’Informatiu del Col·legi d’Aparelladors, o les primeres aparicions de La Comunal acabada a Betevé. Un any més hem participat en el 48hOpenHouse, on vam explicar projectes nostres a més de 750 persones.

També, malgrat tot, ha estat un any de celebracions. El procés de participació sobre l’espai de La Model, va ser premiat en els Premis AJAC XII; i La Borda va ser guardonada a la Mostra d’Arquitectura Catalana de Barcelona i finalista als Simon Architecture Prize. I per començar bé el nou any, s’ha fet públic que també està nominada al Premi Mies van der Rohe 2022 i en els propers dies es farà públic una altra nominació que encara no podem revelar!

Ha estat un any per seguir treballant-nos internament, amb el procés de reflexió estratègica amb l’acompanyament d’Hobest, que començarem a aplicar aquest 2021. Alhora, estem participant del projecte “Aprofundint en les Cures a les Cooperatives de Treball” de Filalagulla.

En un any gairebé hem doblat les persones que en seguiu a Instagram, arribant gairebé a 6.000! A Twitter ja som més de 7.500 i més de 9.000 a Facebook. Us animem a seguir-nos per poder-vos explicar novetats que encara no podem compartir amb vosaltres, però que ja ens auguren un 2021 mogut!

Us desitgem una molt bona entrada d’any i un 2021 ple d’èxits!

La Comunal espai cooperatiu

Podeu veure fotografies del seguiment d’obra a la nostra pàgina de Facebook, així com visitar la web de La Comunal per saber-ne més.

La Comunal és un espai cultural cooperatiu que neix de l’aliança entre diferents projectes de l’economia social i solidària, per tal de mancomunar capacitats i potències, estrènyer els lligams intercooperatius entre si i multiplicar, així, l’abast i l’impacte comunitari de les pràctiques socioeconòmiques transformadores que porten a terme les seves membres. És una aposta per, més enllà de compartir una seu, fer un salt d’escala i generar un nou node i espai de referència cultural i cooperatiu a la ciutat. Articulada com una cooperativa de serveis, i ubicada al barri de Sants de Barcelona, la conformen set cooperatives de treball i una associació: Aula d’Idiomes, Directa, Jamgo, Irídia, Lacol, La Ciutat Invisible, La Deskomunal i Quesoni.

L’edifici ocupa la meitat de l’illa compresa entre els carrers d’En Blanco, Tenor Masini i Riera d’Escuder del barri de Sants de Barcelona. És un edifici catalogat amb la categoria C i urbanísticament és una volumetria disconforme. L’any 1926 falten tres anys perquè Barcelona rebi l’exposició universal del 1929. Aquest mateix any s’inaugura la línia 1 del metro. Són els anys previs a un moment important per una ciutat que s’està infraestructurant. És en aquest context quan es construeixen les naus que seran magatzems de veles navals per a més endavant convertir-se en manufactura d’aquestes.

Les estratègies principals del projecte han estat:
1 BUIDAT I RECUPERACIÓ DE LA GEOMETRIA ORIGINAL
La volumetria prèvia a l’obra havia desdibuixat la forma original. El que avui és pati, passeres i accessos era una planta baixa totalment construïda i tancada. La primera fase de la intervenció ha estat recuperar la geometria inicial i retornar al barri les naus que l’han conformat.
2 MITGERA EQUIPADA
La paret mitgera dels habitatges veïns es converteix en façana a l’edificar amb l’obra nova els espais comunitaris que equipen el complex.
3 REHABILITACIÓ DELS ESPAIS
Les naus, excepte el restaurant i sala de concerts, reben un tractament de mínims on la prioritat és consolidar el conjunt estructuralment i flexibilitzar les possibles maneres d’ocupar-les amb unes instal·lacions modulars i adaptables. Exteriorment ha sigut important estudiar la composició original de les façanes per intervenir-hi respectuosament.
4 PATI I CIRCULACIONS
L’obra nova renúncia a una forma en planta més òptima per aconseguir un pati i unes circulacions que segueixin l’alineació original del complex. El pati, que unit a la sala polivalent fan un tot, s’entén com la platea o escenari d’un teatre on les passeres, fent de balcons l’envolten.

La Comunal sempre ha estat un lloc de treball, abans manufactura i emmagatzematge i ara serveis, no ha deixat mai de ser un equipament professional en els seus 95 anys d’història. Els usos originals pels quals les naus van ser projectades eren els d’habitage, botiga i magatzem i els usos per als que han estat rehabilitades són els de botiga, oficines, sala de concerts, restaurant i espais comunitaris. La flexibilitat atorgada per la clara separació dels espais servits respecte dels servidors ha estat clau per poder encabir més usos. La creació d’una tercera franja d’espais servidors que neix de la cantonada nord del restaurant organitza el pati, l’edifici nou i fa que les circulacions de tot el complex segueixin el mateix ritme.

Es tracta d’un testimoni fabril de mides domèstiques dels que en queden molt pocs en peu. Allarguem el seu cicle vital i reconvertim la indústria tèxtil en cultura cooperativa vinculada al barri. És necessari respectar la forma original de les naus de la mateixa manera que és necessari aplicar una mirada energètica al patrimoni. El resultat d’aquest debat han estat els hivernacles situats sobre els espais intersticials on s’ubiquen els accessos i els espais servidors. Tot i desdibuixar el contorn aconseguim emfatitzar la seqüència de les tres naus separades entre elles mitjançat elements captors i dissipadors de temperatura. El buidatge del pati és l’altre fet que ens permet recuperar i reconèixer com eren les naus antigament. A banda de permetre la ventilació i la il·luminació de tots els espais que l’envolten, és un element de centralitat on trobar-nos i on tot allò que està més enllà del treball pugui succeir.

Les façanes principals ens recorden que la via principal, encara als anys 20, era el carrer d’en Blanco. Avui, el transport motoritzat ha fet desaparèixer l’animal i els pendents dels carrers ja no són un problema, així que l’accés principal és pel carrer de Sants. Tanmateix, la trama urbana ha canviat adaptant-se a aquest canvi i les naus, fora d’alineació, provoquen eixamplaments del carrer marcant els accessos al complex. Les façanes originals eren de composició eclèctica. Ens hem trobat amb unes façanes amb dos estucats superposats de l’any 1926, el primer, i dels anys 1940, el segon. Assessorats pels especialistes en restauració hem optat per recuperar el primer estil, amb una paleta de colors i formes més propera al modernisme. Aquest procés s’anomena empobriment de les façanes. A la coberta, després de treure les peces de fibrociment amb amiant i amb la intenció d’aconseguir una coberta lleugera, hem col·locat xapa d’acer galvanitzat ondulada i així diferenciar aquells materials afegits en projecte d’aquells existents. D’altra banda i amb la voluntat de reutilitzar aquells materials que es troben en bon estat, hem pogut reutilitzar més de 1.200 metres lineals de les biguetes que suportaven el cel ras per tal de créixer els 15 cm d’aïllament sobre l’entaulat de coberta.

Hem dividit en diferents eixos l’estratègia climàtica, cada un incideix en qüestions materials i climàtiques que afecten les demandes i consums energètics:

AIRE: Els hivernacles i la reducció dels metres quadrats climatitzats han estat les línies d’acció que han vertebrat aquest eix. Amb els hivernacles pretractem l’aire de renovació de les oficines, preescalfant-lo a l’hivern i dissipant el màxim de calor a l’estiu. Els espais de circulacions, office, lavabos i accessos no reben tractament de confort tèrmic i en alguns casos ni tan sols hi ha protecció a la pluja. Construir menys i climatitzar menys tots aquells llocs considerats de pas ha sigut el resultat d’un debat sobre reducció en impactes.
AIGUA: Davant la dicotomia que planteja fer servir aigua potable per al reg o la neteja, l’aprofitament de les aigües pluvials era l’opció més idònia per a encarar el segon eix. Sota el pati hi ha un dipòsit de 5.000 litres d’aigua recollida per les cobertes de les naus. En una segona fase l’edifici nou i el pati rebran un procés de verdificació amb sistemes de reg connectats al dipòsit.
MATERIALS: La intervenció material de les naus s’ha centrat en la seva consolidació i en el seu comportament energètic i bioclimàtic. La possibilitat d’aïllar els paraments, evitar els ponts tèrmics i aconseguir la major inèrcia tèrmica ha estat possible gràcies als morters de calç i suro que asseguren la compatibilitat i comportament amb els materials i tècniques requerides en una intervenció patrimonial. S’han pogut reutilitzar les biguetes com a rastells on col·locar l’aïllant de coberta. Soleres i altres elements en contacte amb el terreny s’han aïllat amb la merma dels aïllaments rígids provinents de la indústria del panell sandwich.
URBANISME: Assessorats per l’equip d’ambientòlegs i amb els refugis climàtics (verd, blau i gris) com a referents, el pati de La Comunal es convertirà en un espai segur en termes d’urbanisme i clima. Bona il·luminació, ombra humida quan fa calor, seguretat, accessibilitat i atenció humana són algunes de les característiques amb les quals s’ha concebut l’espai.

Fotografies: Lacol / Baku Akazawa / Álvaro Valdecantos

Vídeo: filmat i editat per Felipe De Ferrari, OnArchitecture, 2021.

Parlem dels espais culturals de Sitges

Aquest febrer de 2020 comencem un procés de participació ciutadana per definir els usos de tres edificis patrimonials de Sitges: el Patronat, l’Escorxador i el Mercat Vell. L’objectiu és aconseguir una proposta el més consensuada possible per establir els usos d’aquests equipaments culturals que necessiten una intervenció per rehabilitar-los o resoldre deficiències estructurals. Aquest projecte vol recollir totes les aportacions possibles del teixit cultural i dels grups municipals.

Trobareu tota la informació a la web de Decidim Sitges.

CALENDARI

16 de febrer Jornada de Portes Obertes al Patronat i a l’Escorxador, de 10 a 15h
Al Patronat i l’Escorxador

Debat general
28 de febrer, 18h
Al Centre Cultural Miramar

Escorxador
12 de març, 18h
A l’Escorxador

Mercat Vell
28 de març, 11 h
Plaça de l’Ajuntament

Patronat
24 d’abril, 18h
Al Patronat

On podeu trobar les nostres publicacions?

Molt sovint ens pregunten on es poden trobar els llibres que hem publicat. A continuació us deixem les vies més directes, tot i que segurament la vostra llibreria pot aconseguir que us facin arribar l’exemplar que voleu. Per qualsevol cosa no dubteu en contactar-nos pels canals habituals.

Construir en col·lectiu (CAT/ESP/ENG), Pol·len Edicions 2018
Publicació sobre participació en arquitectura i urbanisme. El podeu comprar ja al nostre local i online (en català, castellà o anglès) per 20€. També us el podeu descarregar gratuïtament en format PDF en català, castellà (edició ampliada) o anglès.

Habitar en comunidad, amb La Ciutat Invisible, Libros de la Catarata/Arquia, 2018
Llibre sobre l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El podeu comprar en paper a la La Ciutat Invisible per 15€. També en ebook a la web de Libros de la Catarata, a Kindle i a La Casa del Libro per 9,99€. El llibre també ha estat traduït a l’euskera.

El Vilassar de Mar Fabril. Pagès edicions, 2018.
Treball guanyador de la VII Beca d’Investigació i Recerca Local Ernest Lluch i accèssit dels premis Bonaplata. El podeu comprar al nostre local i a la web de La Ciutat Invisible per 22€.

Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva. Coordinat per Lacol. Riera de Magòria, 2013
El llibre dóna una visió panoràmica de Can Batlló, des dels orígens fins al seu futur. El podeu trobar al nostre local, online i a la web de La Ciutat Invisible per 20€.

Impuls de les cooperatives d’usuàries d’habitatge. Per una política pública cooperativa d’accés a l’habitatge a Catalunya. Juntament amb La Dinamo Fundació.
Document de definició i impuls de polítiques públiques que permetin fomentar i impulsar l’habitatge cooperatiu d’usuàries. El podeu descarregar gratuïtament en PDF.

Ampliem la Fase 0 de Coòpolis

Aquest abril iniciem les obres d’ampliació de la Fase 0. Actualment el projecte ja compta amb uns 250 metres quadrats amb un cubicle de treball de 64 metres quadrats fet de fusta.

L’ampliació consistirà en rehabilitar els dos espais restants del projecte ubicats al perímetre de la nau 8 de 200 metres quadrats i a l’interior d’aquesta de 275 metres quadrats.

Zona de formació:
L’espai lateral ubicat al perímetre de la nau 8 hi ha previstes 3 aules per tal de dur a terme formacions i tallers. Un espai molt vinculat amb el carrer i de fàcil accés. La rehabilitació consistirà en reparar i millorar les condicions de la façana, la coberta i les obertures (finestres i portes d’accés) i la construcció d’un nou mòdul de fusta dividit en 3 parts per tal de formalitzar les aules d’uns 30 metres quadrats cadascuna.

Zona d’incubació:
L’espai interior de la nau 8 està previst ubicar-hi la zona d’incubació. Es tracta dun espai interior amb prou altura per construir dues plantes: planta baixa i altell. Contindrà fins a 9 mòduls de treball, unes cambres higièniques i un espai de descans tipus office. La rehabilitació consistirà en reparar i millorar les condicions de la façana, l’estructura i les finestres. La construcció dels mòduls de treball es farà a través d’una estructura de fusta.

Tota la intervenció de la fase 0 es planteja sota els criteris de minimitzar l’impacte ambiental, respectant la construcció original de la nau i dotant a les noves construccions de fusta un caràcter de provisionalitat que permetin una flexibilitat i mobilitat al llarg dels anys. El conjunt de les tres zones de la fase 0 estaran vinculades entre elles a través dels espais interiors de la nau, generant nous espais relacionals, propiciant activitats i actes puntuals. Tot i que aquests espais entre zones no estaran climatitzats, es preveu la construcció de tres xemeneies solars que funcionaran de manera passiva que afavoriran la renovació de l’aire interior i el confort d’aquests espais. Amb aquesta ampliació el projecte Coòpolis comptarà amb 900 metres quadrats totals.

Fem repàs del 2018

Deixem enrere un 2018 marcat per l’habitatge cooperatiu. Acabem de tancar l’obra de La Borda, convertint-se en l’edifici de fusta més alt de l’estat. Hem estat treballant en un projecte similar al Poblenou, La Balma, que iniciarà obres en breu, i d’altra banda el projecte Coop de falç va guanyar el Premi AJAC 2018 en la categoria d’obra no construïda. Mentrestant hem seguit donant impuls a l’habitatge cooperatiu amb La Dinamo Fundació, realitzant projectes i estudis, però també eines com la Guia per crear un projecte d’habitatge cooperatiu.

També ha arrencat l’obra de La Comunal, espai que acollirà diverses cooperatives del barri, entre les quals la nostra, en una antiga fàbrica en desús. Hem acabat dues cases realitzades en fusta i baix impacte ambiental a Sant Cugat del Vallès i Sant Esteve de Palautordera. I vam desenvolupar un dels prototips dels APROP (Allotjaments de PROximitat Provisionals) que actualment podeu veure exposat als Jardinets de Gràcia.

A nivell de participació hem dut a terme els processos per decidir el futur de la Model de Barcelona i del POUM de Vilanova del Vallès.

Tampoc hem parat a nivell d’escenografia, amb diversos bolos de la nostra producció “Quan les parets parlen” i duent a terme nous projectes com “Llibres per cremar” i “Camí Reial“.

Aquest ha estat també l’any dels llibres, amb la publicació de “Construir en col·lectiu” (Pol·len edicions), “Habitar en comunidad” (Libros de la Catarata) i “Vilassar de Mar fabril” (Pagès editors). Aquest darrer estudi ha merescut un accèssit als Premis Bonaplata.

Hem seguit actius en les xarxes de l’Economia Social i Solidària de les què formem part, com la XES i l’Impuls Cooperatiu de Sants, i també a Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona.

I si encara no us n’heu assabentat: finalment tenim Instagram! Mentrestant a Twitter 900 persones més ens seguiu des d’aquest any i ja sou gairebé 6.000; i tenim 600 nous seguidors a Facebook fins arribar als 8.600.

Us desitgem un bon any 2019!

La ciudad es para mí (Harinera ZGZ)

Lacol participamos en la tercera edición de charlas sobre iniciativas y colectivos de transformación urbana con lo cultural y lo social como ejes en la Harinera de Zaragoza. Esta edición se centra en colectivos de urbanismo y arquitectura que dejan de lado parcialmente las vías tradicionales que suelen seguir estudios de estas disciplinas, introduciéndose en campos como la mediación con o entre el tejido asociativo y la administración, o la gestión y producción de hechos culturales.

En esta ocasión el ciclo abandona el formato intensivo de seis charlas en seis semanas consecutivas que había seguido hasta ahora, para pasar a un formato más extensivo, con cuatro charlas distribuidas a lo largo de los cuatro meses del cuatrimestre.

1 febrero – 19h.
Lacol arquitectura cooperativa (Barcelona)
Presenta: Carles Baiges

22 febrero – 19h.
arqbag (Barcelona)
Presenta: Simona Cerri

22 marzo – 19h.
Re-Gen (Huesca)
Presenta: Nora Arias

19 abril – 19h.
El fabricante de Espheras (Valencia)
Presenta: Fernando Navarro

Charlas de acceso libre. No requiere inscripción

Història urbana de la plaça Castella

Arrel d’un projecte que estem duent a terme per realitzar petites millores a la plaça Castella hem fet una mica de recerca històrica per entendre aquest espai urbà. És una de les principals portes d’entrada al Raval des del seu inici, quan hi havia la porta de Tallers. Malgrat això molts desconeixem perquè és com és, què hi ha i com funciona. Com que no hem trobat res similar a internet, ens hem animat a compartir-ho a la nostra web.

Aquest espai formava part d’un dels extrems de la ciutat medieval, un cop construïda la muralla que va encerclar el Raval. En el plànol de 1806 i en la superposició que ofereix la Carta Arqueològica de Barcelona es pot veure com estava situat a tocar del baluard de Tallers, on avui hi ha la plaça Universitat.

Al segle XVIII s’hi va construir un convent dels Pares Paüls de la Missió. A conseqüència de les desamortitzacions l’edifici va esdevenir primer fàbrica de tabacs i des de 1840 Hospital Militar. Durant els dos primers anys del franquisme va allotjar presos republicans malalts, sota el nom de Depósito de Prisioneros de Guerra de Tallers. El desembre de 1942 l’hospital va quedar clausurat i tots els interns i el material sanitari va ser traslladat al nou Hospital Militar de Vallcarca.

1915 Interior de l’Antic Hospital Militar. Foto de Josep Salvany.

Tot seguit, la titularitat de l’edifici va passar a ser de l’administració municipal, que va convocar un concurs públic per enderrocar-lo. L’única dependència que es va salvar de la piqueta va ser la capella barroca de 1720 decorada pel pintor francès establert a Barcelona Joseph-Bernard Flaugier. De l’espai resultant en va sortir una plaça rectangular, inaugurada el 12 d’octubre de 1943, que l’ajuntament franquista va batejar com a Plaza Castilla, nom que s’ha mantingut fins avui. Això explica aquesta posició central i desalineada amb la resta dels edificis que té avui en dia l’església. La façana es va completar amb la construcció de la torre esquerra i l’adhesió d’un tram del claustre en forma de porxo.

Inauguració de l’església el 1947 (a la imatge encara no s’ha afegit el porxo recuperat del claustre)

A l’altra banda va haver-hi la fàbrica El Vapor de la firma Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia dedicada als teixits, filats i metal·lúrgia, devastada per un incendi provocat el 1835. Sobre les seves restes s’hi va construir el recinte fabril de L’Au Fènix, dedicat a l’activitat metal·lúrgica. L’Au Fènix va ser la fàbrica més gran i més important de les edificades a la ciutat. L’any 1855 la fàbrica d’Esparó s’integrà a la societat Tous, Ascacívar i Cia, donant lloc a La Maquinista Terrestre y Marítima, SA. Durant la dècada de 1860 la fàbric tancà i s’enderrocà per permetre la construcció de l’Eixample, i l’obertura del carrer de Gravina.

Enderroc del baluard de Tallers el 1856, on es pot veure la fàbrica.

A finals dels anys 60 es va dur a terme un ajardinament de la plaça i es va afegir un aparcament subterrani. L’espai públic va canviar de nou a principis dels anys 2000 amb una reforma d’Urgell Arquitectes que es va inaugurar el 2008,.

Si mirem als edificis del carrer Tallers destaca un antic cinema. Va obrir el 1962 sota el nom Petit Pelayo, i era el germà petit del cinema accessible des del carrer Pelayo. Finalment es va incorporar com a sala del que acabarien sent els Cinemes Lauren Universitat, tancats el 2015.

A l’extrem baix de la plaça s’hi aixeca l’edifici Luminor. Unes oficines dels anys 50 en forma de “L” de l’arquitecte Josep Soteras, que als anys 60 va ser modificat per José Antonio Coderch. Aquest edifici allotjava la revista satírica El Papus que l’any 1977 va patir un atemptat per un grup d’extrema dreta, on va resultar mort el conserge. Casualment l’any 1984 l’oficina de l’INEM, situada on avui hi ha la botiga de roba Ohlala Plaza, va ser l’escenari d’un altre atemptat. Aquest cop fou l’organització independentista Terra Lliure, sense causar víctimes mortals. L’edifici tenia fins ara una façana molt degradada que ara s’està rehabilitant. Rere seu, al carrer Torres i Amat, trobem el cèlebre Dispensari Antituberculós dels arquitectes del GATCPAC.

Fitxa del llibre “Barcelona: guía de arquitectura moderna”

Atemptat contra El Papus, 1977. Foto d’Agustí Carbonell.

Atemptat de Terra Lliure contra l’oficina de l’INEM, 1988.

Fonts

Barcelofília

Pobles de Catalunya

BCN, darrera mirada

La Barcelona Oblidada

Arxiu Municipal de Barcelona

Institut Cartogràfic de Catalunya

Gausa, M., Cervelló, M. i Pla, M. (2001). Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Actar.

Moretó, B. coord. (1987). Guía de arquitectura de Barcelona. Plaza & Janés.

Més imatges i plànols històrics

Plànol de 1862

Plànol de 1944

Antiguitat dels edificis de la plaça (dades del cadastre i imatge de Big Time BCN)

Reconeixements

Premis

2024
Premi Europeu d’Habitatge Col·lectiu

2022

Nominada al Premi Schelling
Finalista a la Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo 2022
Premi Emergent Mies van der Rohe
Premis AVS Millor edificació en obra nova
3r premi Mapei a l’Arquitectura Sostenible 2022

2021

Premi Moira Gemmill dels W Awards
Menció d’honor del Premi Internacional d’Arquitectura Sostenible Fassa Bartolo
Premi Zumtobel Group Award
Menció especial al Premi Europeu d’Arquitectura Matilde Baffa Ugo Rivolta

2020

Guardó en la 3a edició de la Mostra d’Arquitectura Catalana de Barcelona
Premi AJAC per al procés de La Model – juntament amb Equal Saree, categoria processos participatius

2019

Finalista als Début Award de la Triennal de Lisboa

2018
Premi Ciutat de Barcelona 2018
Premi Obra Construïda en arquitectura del BBConstrumat 2018
Accèssit dels premis Bonaplata 2018 per un estudi sobre el passat i el patrimoni fabril de Vilassar de Mar
Premi AJAC pel projecte de cooperativa d’habitatge “Coop de falç” – juntament amb Arqbag, categoria Obra Nova/ Rehabilitació no construïda

2014
Seleccionats a la biennal dels Premis Arquia/Próxima

2013
Menció especial dels Premis Ciutat de Barcelona 2012.
Finalistes al concurs per comissariar el pavelló català a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
2n premi al concurs d’habitatges protegits de la UP6 de Can Batlló.

2012
1r premi (exaequo) concurs 16 portes de Collserola de Barcelona.
Guanyadors AJUTS COAC cooperació local. Barcelona.
3r premi Eme3 Share-it. Barcelona.

2011
Beca CoNCA (recerca i creació en els àmbits artístics i el pensament). Barcelona.
Seleccionats MIAU’11. Caldes de Montbui.

2010
Finalista concurs Racons Públics. Barcelona.

Exposicions

2021

Convidats a La Biennale di Venezia 2021.
“Habitar altrament. L’experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona”, a la seu del COAC a Barcelona

2019
“Gratacels de fusta”, Roca Gallery Barcelona, 2019.
MUGAK 2019, Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi.

2018
“Import WB_Export BCN Re-activate the city”. Inaugurada a la ULB de Brussel·les el 2018, i exposada al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona el 2019.
“Allotjaments de PROximitat Provisionals (APROP)”. Inaugurada al DHUB el 2018 i exposada als Jardinets de Gràcia el 2019.

2017
“Together! The New Architecture of the Collective” al Museu Vitra (Weil am Rhein, Alemania)
Biennal Internacional d’Arquitectura de Buenos Aires (Pavelló de Barcelona)

2016
Pavelló de Catalunya, Biennal de Venècia

2014
“Ahir, avui, demà. Catalunya emprèn”. Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona.
Observatori de la revista Quaderns, COAC, Barcelona

2012
15/10-15/11. “Can Batlló, despertant el gegant”. Biblioteca El Vapor Vell, Barcelona.
4-30/10 Rehogar, La Nau de la Universitat de València, València.
25/09-03/11 “Creación Compartida”. ETSAM, Madrid.
27-30/06. Eme3 Share-it COAC. Barcelona.

2010
19-23/04. “Mort a l’asfalt” ETSAB. Barcelona.

Recull de premsa

Principals revistes

#3/22 març de 2022	#447 febrer 2022	#94 novembre 2020 #100 juny 2022
#225 juny 2020 monografia #233-234 2021	#1479 febrer 2021 #1463 juliol/agost 2019	#56 juny 2022
#404 2019	#176 febrer 2020	EP #18 Desembre 2022 #50 agost/setembre 2019

.

Recull complert

2022

40-40 Next Generation Europe, PLATFORM, #38 12/2022
Modos de habitar IV, PLOT, Edición especial #18, 12/2022
Prizadevamo si spreminjati stvari na boljše, Outsider #35, 12/2022
Wie können wir nachhaltiger bauen?, AW Architektur & Wohnen, 9/2022
Emerging architecture: Lacol, Sintesis Arquitectura #64, 9/2022
Cooperativo, colectivo, autogestionado: tres proyectos en Barcelona, 2017-2019, ARQ (Santiago) #111, 8/2022
La Borda, Casabella, 7-8/2022
Architektur Europas. 25 Jahre Mies van der Rohe Award, Bauwelt, 24/6/2022
Stanovanjska zadruga, ki izstopa, Outsider, 6/2022
Stretching the act of living, Optimising the impact of living, a+t #56, juny 2022
Vivienda colectiva. Obra. La Balma, Arquine #100, 6/2022
How Spain’s Lacol won the Mies Prize for Emerging Architecture, The RIBA Journal, 14/6/2022
Salvador Ordóñez Valdés, l’art de la fusta, Estudi Tísner BTV, 23/5/2022
Genossenschaftsbau La Balma in Barcelona, DETAIL, 3/2022
Intervention: La Comunal / Intervention: La Borda, Arch+ #246, 2/2022
Europe: nouvelle génération, L’Architecture d’Aujourd’hui #447, 2/2022
Entrevista, ArchIdea #65, 01/2022
Cooperativa de viviendas La Balma, Arquitectura y Madera 38, 1/2022

2021

Monografia, Arquitectura Viva #233-234, 12/2021
“Escala humana – Perspectivas”, TVE, 29/, 12/2021
Cooperatives d’arquitectes: un nou paradigma en la lluita per l’habitatge, Nexe, 24/11/2021
Comunitat Energètica de la Bordeta, BTV, 11/11/2021
El 48H Open House, la gran cita oberta amb l’arquitectura, TV3, 23/10/2021
Vivienda 2.0. Imaginando un futuro,Dearq 31, 09/2021
El món de l’arquitectura viu un auge de la construcció en fusta, TV3, 15/6/2021
“Involucrem la comunitat per adequar els projectes a les seves necessitats”, Nexe, 26/5/2021
Les cooperatives resisteixen millor la crisi que les empreses, Planta Baixa, TV3, 21/5/2021
L’habitatge i l’urbanisme social dels estudis catalans Lacol i EMBT, a la Biennal de Venècia, Catalunya Informació, 21/5/2021
Viure a Barcelona en un habitatge cooperatiu multipremiat, EspluguesTV / La Xarxa, 21/5/2021
Refugis climàtics a les ciutats per mitigar els efectes de les onades de calor, Via Verda RNE4, 20/5/2021
Le case oltre la pandemia, La Reppublica, 5/5/2021
Un nou eixam cooperatiu per pol·linitzar el barri de Sants, Público, 26/4/2021
The Architecture of Cooperation, Canadian Centre for Architecture, 19/4/2021
“Habitar altrament”, una mostra sobre La Borda i les cooperatives d’habitatge, betevé, 13/4/2021
La vida en estancias, El Español, 7/4/2021
Cities Connections Project – Capsules 5/8 – Enseignement, MEZZANINE – RUMEUR11 , 1/4/2021
Five notable projects by emerging Spanish architecture collective Lacol, Dezeen, 8/3/2021
Helvètica – Arquitectura, TVE, 15/3/2021
Construir en colectivo, Arquitectura y Diseño, 03/2021
Coming together: La Comunal in Barcelona, Spain by Lacol, The Architectural Review #1479, 24/2/2021
Entrevista a Lacol: cooperativa de arquitectos, Arquine, 23/2/2021

2020

Vivienda colectiva, Arquine #94, 11/2020
L’espai cooperatiu La Comunal, un any de vida al barri de Sants, betevé, 5/11/2020
Holz hält zusammen, wbw #9/10, 2020
Construïm habitatge per a construir comunitat, La Primera Pedra, RAC1, 5/9/2020
Ciutats, Postdata (La Xarxa), 16/08/2020
Anàlisi d’obra: La Borda, L’informatiu #365, 07/2020
Sustainable building, sustainable living: La Borda, Barcelona by Lacol, Architects’ Journal, 23/06/2020
Éticas del cuidado, AV #225, juny 2020
La madera como protagonist / Wood as the protagonist, On Diseño, 05/2020
Wohnen in Barcelona / Living in Barcelona, Detail, 05/2020
Reformar el Patronat pot costar tant com ha costat comprar-lo, Radio Maricel, 04/03/2020
Cohousing, construir comunidad, Magazine de La Vanguardia, 01/03/2020
Projectes novedosos d’habitatge a Barcelona, Punts de vista TVE, 27/2/2020
La arquitectura de la Borda: contexto, gestión y forma , Summa+ #176, 01/02/2020
Cooperativa de vivienda La Borda, T18 #33/34, 01/2020
Kooperative Architekturen, BauNetzWOCHE #550, 30/1/2020

2019

Les 20 revolucions pop de la dècada que s’acaba, Ara, 20/12/2019
Viviendas autogestionadas para controlar el abusivo mercado inmobiliario y sus repercusiones en la naturaleza, El Salto, 19/12/2019
Promoció cooperativa d’un edifici d’habitatges bioclimàtic , Energia Demo (n. 138), novembre 2019
Ni compra ni alquiler. Lo más barato es construir tu propio edificio de vecinos, El Confidencial, 27/11/2019
Cooperativa de vivienda La Borda, PLOT, n. 50 (agost/setembre 2019)
La Borda Cooperative Housing, C3Magazine, n. 404_19
La Borda.Cooperatives d’habitatge, Tot és comèdia (La SER), 02/11/2019
¿Qué significa la idea contemporánea de cohabitación?, Seres Urbanos (El País), 16/10/2019
La sostenibilitat ambiental, un dels puntals de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, Crític, 06/10/2019
La Borda: viure en comunitat en un edifici de fusta sostenible enmig de Barcelona, 324, 19/09/2019
Casa meva és tot l’edifici, Ara, 15/09/2019
L’aBORDAble durable, Ecologik, 09/2019
Tres despatxos d’arquitectes joves, finalistes a Portugal, Ara, 05/08/2019
House + Social housing, The Architectural Review #1463, juliol-agost 2019
Fem xarxa, TimeOut, 08/05/2019
Els diners (2a part), TV3, 10/04/2019
Els diners, TV3, 09/04/2019
¡Larga vida a Can Batlló!, El Periódico, 30/03/2019
Llar, quina llar?, Quan arribin els marcians, TV3, 20/03/2019
Vivir en La Borda, El Quinze (Público), 7/03/2019
La Borda, un bloque de covivienda en suelo público que desafía a la especulación inmobiliaria en Barcelona, eldiario.es, 02/03/2019
El modelo de la vivienda cooperativa en cesión de uso, 20 minutos, 01/03/2019
Un bloc d’habitatges sense maons, llogaters, ni pisos de compra, betevé, 14/02/2019
Les cooperatives del barri LaCol, Zumzeig i la Directa guardonades als Premis Ciutat de Barcelona, el3.org, 13/02/2019
Cooperativa d’habitatge La Borda, Arquitectura & Madera, 02/2019
Pol Massoni: “A nosaltres ens interessa entendre la ciutat com a projecte de construcció col·lectiva”, Surtdecasa, 18/02/2019
Arquitectura co-op, BCNmés, 01/02/2019
Escala Humana, TVE, 16/01/2019
El patrimonio cooperativo de Barcelona: una manera de recuperar el tejido vecinal, Público, 13/01/2019
Edificios de madera, ¿y por qué no?, La Vanguardia, 13/01/2019

2018

La Constructiva: construint habitatge des de i per a l’economia social, el Crític, 31/12/2018
Ni llogaters ni propietaris, El Núvol, 10/2018
New Forms of Conviviality, XXI Magazine, 19/09/2018
L’arquitectura camina lentament cap a la sostenibilitat, La Jornada, 08/09/2018
Así serán los pisos del edificio de madera más alto de España, La Vanguardia, 12/07/2018
Casas de madera, La aventura del saber (TVE), 21/06/2018
“Volem donar valor al passat industrial de Vilassar de Mar”. El Punt Avui, 1/05/2018
Toca madera, T Magazine (The New York Times), 04/2018
Coopérer pour résister à la spéculation, Courrier international, 04/2018
Cooperatives d’arquitectes: a la recerca d’un habitatge sostenible i assequible (Perspectiva), Catalunya Ràdio, 19/03/2018
Tinc una idea – L’economia col.laborativa, TVE, 14/03/2018
Un estudio patrimonial inaugura el proceso participativo de la cárcel Modelo, La Vanguardia, 05/03/2018
Els diners, TV3, 28/02/2018
L’Informatiu Cap de Setmana, TVE, 18/02/2018
L’edifici de fusta més alt de l’Estat: noves maneres de viure a Barcelona, Nació Digital, 11/02/2018
Participació ciutadana per al POUM de Vilanova del Vallès, VilanovaTV, 10/02/2018
Augmenta la demanda de cases fetes de fusta a Catalunya, TVE, 27/01/2018
Disset propietaris tenen un 28% dels pisos buits de Girona, Diari de Girona, 24/01/2018
Proposen l’habitatge cooperatiu com a model per a Andorra, Andorra Difusió, 18/01/2018
En las entrañas del edificio de madera más alto de España, La Vanguardia, 09/01/2018
Another way to live, Metropolitan Barcelona, 01/01/2018

2017

Nuevas formas de convivencia y de autoorganización comunitaria, On Diseño (n. 375), 12/2017
Bienvenidos a la verdadera cultura popular de Barcelona, El Periódico, 08/12/2017
Habitatges de combat, La Vanguardia, 11/11/2017
L’efecte papallona, Catalunya Informació, 24/10/2017
Estructura en CLT. Obras y proyectos, AITIM, n. 309, 09/2017
Cooperativas: memoria obrera y utilidad, El Periódico, 17/08/2017
La Boqueria y Lacol ganan concurso para diseñar viviendas cooperativas en Barcelona, Plataforma Arquitectura, 18/07/2017
Aixequen l’edifici de fusta més alt de l’estat espanyol en un mes i mig, TV3, 10/07/2017
La construcción de La Borda, en imágenes, El País , 21/06/2017
La construcció de l’edifici de fusta més alt d’Espanya avança a bon ritme a BCN, El Periódico, 06/07/2017
La construcció de l’edifici cooperatiu de fusta La Borda del barri de la Bordeta arriba a l’última planta, El3.cat, 27/06/2017
La Borda, l’edifici de fusta de Can Batlló, a Barcelona, TVE, 25/06/2017
El primer edifici cooperatiu de la ciutat serà el més alt de fusta de tot l’estat, BTV, 23/06/2017
L’edifici de fusta més alt de l’estat ja s’erigeix a Barcelona, Ara, 21/06/2017
Un regal de 4.600 m², El Punt/Avui, 19/05/2017
El cohousing se abre paso, La Vanguardia, 23/05/2017
Dues sessions de debat sobre els futurs usos de l’antiga fàbrica de Fonollosa, Setembre, 17/05/2017
Fonollosa busca propostes d’ús per a l’antiga fàbrica, que l’amo va regalar, Regió7, 17/05/2017
Unikt bostadsbygge lyckat exempel på social aktivism, ETC Umeå, 12/05/2017
Arrenca Coòpolis, l’ateneu de promoció de les cooperatives, BTV, 03/05/2017
Coopolis comença a caminar a Can Batlló per fomentar l’economia social, El País, 03/05/2017
Barcelona estrena un gran vivero de cooperativas en Can Batlló, La Vanguardia, 03/05/2017
Coòpolis: l’ateneu cooperatiu de Barcelona, Ràdio Barcelona, 03/05/2017
L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis, inaugura la seva primera oficina a Can Batlló, el3.cat, 03/05/2017
La Borda, cooperativa de vivienda en suelo público para hacer comunidad (a partir del minut 29), 97 Irratia, 11/04/2017
Paso a los bloques de pisos de madera en España, El País, 10/04/2017
Vida verda – Cooperativa La Borda, Ràdio 4, 11/03/2017
Barcelona apadrina noves fórmules d’habitatge protegit, El Punt/Avui, 17/02/2017
Un model pioner d’accés a l’habitatge, BTV, 16/02/2017
La cooperativa d’habitatges La Borda col·loca la ‘primera fusta’ a Can Batlló, La Directa, 16/02/2017
La incubadora de empresas más especial, eldiario.es, 13/02/2017
Aposta per Can Batlló, El Punt, 07/02/2017
Can Batlló acogerá un gran vivero de cooperativas, La Vanguardia, 6/02/2017
El nou Can Batlló pren forma, El Digital, 6/02/2017
Els joves reocupen l’Hort de la Vila per continuar amb les activitats culturals, BTV, 02/02
Cinco ideas que transforman una casa, El País, 23/01/2017
Lucha vecinal para recuperar Ca l’Andal, una masía histórica de Badalona abandonada desde 1996, La Vanguardia, 6/01/2017

2016

Mucho más que dormir, El País, 01/12/2016
Las viviendas de madera se abren paso en el área de Barcelona, El Periódico, 14/11/2016
Un gran jardín elevado sana la herida de las vías de Sants tras años de reivindicaciones, El Periódico, 31/07/2016
Una quinzena de persones ha participat en el taller ‘Construïm l’artefacte’ a la Pelegrina, RTV Vilafranca, 11/07/2016
Recuperación del barrio La Balanza de Lima recibe el premio FAD City to City, La Vanguardia, 30/06/2016
La Borda, covivenda pionera, El Periódico, 29/06/2016
Cataluña lleva a la Bienal de Venecia la mejor arquitectura social, El País, 09/05/2016
De dónde venimos y adónde vamos. Reflexiones desde el Fòrum veïnal sobre l’Urbanisme de Barcelona, URBS, Vol 6, No 1 (2016)
Construir un edificio desde cero, La Marea, 30/03/2016
Colau assaja el seu model urbanístic amb una plaça que serà pati, El País, 21/03/2016
LaCol troba “paral·lelismes evidents” entre les adoberies de Vic i la recuperació de Can Batlló a Barcelona, Vilaweb, 14/03/2016
Barcelona construirá pisos sociales de madera, El País, 12/03/2016
El moviment cooperativista arrelat a Sants, Acelobert, 11/03/2016
Entrevista sobre Ca l’Andal dins de Això no té nom, Ràdio Badalona, 10/02/2016
El govern de Badalona preveu incorporar una partida al pressupost d’inversions per iniciar la rehabilitació de la Masia de Ca l’Andal, Notícies, TeleB, 09/02/2016
“¿No hemos aprendido nada?”, SomAtents, 02/02/2016
El Districte vol impulsar les cooperatives de Sants, Can Batlló, la Marina i el Poble-sec, el3.cat, 22/01/2016
Co-Housing in Europe #1 : La Borda, Barcelona, New Europe, 21/01/2016

2015

El repte social. Alçar un dic de contenció davant la desigualtat, Barcelona Metròpolis, 12/2015
El movimiento cooperativo inicia un relevo generacional, Alternativas Economicas, 23/12/2015
Via Verda, RNE4, 5/12/2015
El libro del urbanismo colectivo, eldiario.es, 23/11/2015
Koitton Club: fruit del barri i espai de conreu, Nativa, 08/11/2015
Una mostra de cinema a Valls on els barris són els protagonistes, naciodigital.cat, 02/11/2015
El moviment veïnal de Barcelona repensa el model de ciutat al Fòrum sobre Urbanisme, Barcelona Districte 11, 02/11/2015
Cooperatives en auge, El Periódico, 26/10/2015
El cooperativisme santsenc, més viu que mai, El Digital de Barcelona, 19/10/2015
Can Batlló acogerá la primera escuela autogestionada de Catalunya, La Vanguardia, 21/07/2015
Referent de l’autogestió, El Punt Avui, 15/06/2015
La Itziar González Virós a Can Batlló, BarcelonaTV (Àrtic), 11/06/2015
El engranaje de la arquitectura social, eldiario.es, 27/05/2015
Disseny i transformació social, FAD, 26/05/2015
Es presenta un nou volum de la història local: Les escoles fins al 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta, el3.cat, 19/04/2015
Coopolis, cantera de cooperativas en Can Batlló, El País, 12/04/2015
La cooperativa El Timbal encara el futur amb un nou local i un projecte renovat, eldiario.es, 24/02/2015

2014

Joventut obre la porta a una gestió dels joves a Cal Badia, Anoia Diari, 23/12/2014
Colectivos, sèrie Edificios, La2, 20/12/2014
El Bloc Onze de Can Batlló guanya un premi que atorga la Fundació de La Caixa d’Arquitectes, el3.cat, 12/11/2014
El proper 7 de novembre es portarà a terme la primera sessió del procés participatiu “Despertem Cal Badia?”, Ràdio Igualada, 20/10/2014
L’Ajuntament convida a imaginar Cal Badia, Anoia Diari, 15/10/2014
El districte més cooperatiu, El Periódico, 15/10/2014
Territori clandestí (minut 7), RNE4, 17/09/2014
La conquista de las ruinas, La Marea #19, 01/09/2014
Otras maneras de concebir la arquitectura, Barcelonès, 14/08/2014
Lo que el ladrillo de se llevó: bestiarios inmobiliarios de España, Playground, 05/08/2014
La ciutat no es ven, es viu!, La Burxa, 01/08/2014
Preocupación vecinal por el retraso en la rehabilitación de la Lleialtat Santsenca, La Vanguardia, 24/07/2014
Hiszpańska spółdzielnia odpowiedzią na kryzys mieszkaniowy [English], Stowarzyszenie Na Rzecz Spółdzielni Socjalnych, 15/07/2014
La red Arquitecturas Colectivas se cita esta semana en Barcelona, El País, 07/07/2014
Les obres per a la recuperació de la Lleialtat Santsenca ja han començat, el3.org, 04/07/2014
L’efecte Can Vies, El Carrer 132, 07/2014
El referent de la gestió veïnal, El Periódico, 26/06/2014
Arquitectures col·lectives: xarxa i activisme, Culturas, La Vanguardia, 18/06/2014
El futur de l’Ateneu Santboià, en mans dels ciutadans, dSantBoi, 10/06/2014
Un inventari de Can Batlló en forma de llibre, BTV, 30/05/2014
Trias desallotja Can Vies i inicia el seu enderroc, La Directa, 28/05/2014
Cruce de acusaciones por el desalojo y la demolición de Can Vies, La Vanguardia, 27/05/2014
Can Vies, la polèmica, TV3, 27/05/2014
Can Vies no era un perill, El Triangle, 27/05/2014
Sant Boi abre un proceso participativo para decidir el futuro del Ateneu Santboià, La Vanguardia, 22/05/2014
Un calaix de sastre, El Punt Avui, 21/05/2014
El ‘cajón’ de Sants sale por fin a concurso, El País, 20/05/2014
El projecte participatiu del calaix de les vies de Sants, BTV, 19/05/2014
L’altra política, Cadena SER, 14/05/2014
Quan la crisi posa l’urbanisme en mans dels ciutadans, diarianoia.cat, 10/05/2014
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, una alternativa d’accés a la vivenda, Telenotícies TV3, 04/05/2014
Can Batlló es converteix en el gran referent de la gestió ciutadana, El Periódico, 22/04/2014
Comença el procés participatiu per definir els usos i la gestió de l’Ateneu Santboià, el Diari de Sant Boi, 04/2014
Es presenta “Inventari de Can Batlló” el segon llibre de la col·lecció Riera de Magòria, el3.org, 08/04/2014
Història d’una conquista, El Periódico, 08/04/2014
L’ “Inventari de Can Batlló” es presenta el proper dimarts al barri, el3.org, 04/04/2014
Presentació del llibre: “Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva” a les Cotxeres amb Itziar González, el3.org, 01/04/2014
La Aventura del Saber: Can Batlló, La2, 28/03/2014
Devolución al ciudadano, El Periódico, 12/03/2014
Comença la transformació de la Lleialtat Santsenca en un nou equipament per al barri de Sants, bcn.cat, 11/03/2014
“Participació ciutadana” al programa Un nou món, Radio Bellvei, 05/03/2014
Catalonia responds to the crisis, a10 magazine #56, 03/2014
Llegan las cooperativas de alquiler, El País, 21/02/2014
El modelo escandinavo de viviendas sin propietario arraiga en Catalunya, La Vanguardia, 21/02/2014

2013

Conecta Europa, Radio del Circulo de Bellas Artes, 02/12/2013
Islas de creación, El País, 31/10/2013
L’informatiu (minut 14:30), TVE, 26/10/2013
Una passejada per les vies connecta l’entorn metropolità de Sants, el3.cat, 08/10/2013
¿Què passa sobre les vies?, El Periódico, 06/10/2013
El calaix de les vies, decisió de tots, Liniasants, 02/10/2013
Els veïns participen en el corredor verd de Sants, El Periódico, 25/09/2013
El veïnat de Sants participa en la jornada ciutadana sobre els usos de la cobertura del calaix, el3.org, 17/09/2013
Els veïns de Sants proposen nous usos per a la coberta de les vies de tren, El Periódico, 17/09/2013
Els veïns de Sants proposen nous usos per al calaix que cobreix les vies, BTV, 17/09/2013
La transformación urbana como proceso colectivo, La Marea, 25/08/2013
Entrevista a La Cara Oculta de la Luna, Radio Trinitat Vella, 11/06/2013
Buit, ple. La ciutat arítmica, programa Sense Ficció TV3 (material extra), 04/06/2013
La Col i Raons Públiques dinamitzaran el procés de participació sobre la cobertura del calaix de les vies de Sants, , el3.cat, 28/05/2013
Shopping & fucking, LaFinestraDigital, 05/05/2013
Shopping & fucking i rock’n’roll, Ara, 02/05/2013
Arquitectura participativa, Ànima, TV3 (capítol 137), 29/04/2013
Rehabitar el BlocOnze de Can Batlló, HIC, 08/03/2013
Can Batlló revisa la seva flora i el seu futur amb el nou projecte, el3.cat, 25/02/2013
Els Ciutat de BCN lamenten el “panorama desolador”, El Periódico, 19/02/2013
El bloc número 11, un manifest construït, Ara, 13/02/2013
Colectivos de arquitectos, El País, 07/02/2013
Entorn digital i associacionisme, Núvol, 29/01/2013
BCN desencalla la reforma de Can Batlló amb l’empenta veïnal, El Periódico, 28/01/2013
Creativitat horitzontal i social, Culturas, La Vanguardia, 09/01/2013

2012

Dosier de iniciativas de colectivos ciudadanos, Carajillo de la Ciudad, 04/12/2012
La imaginación de una ciudad -arquitectura crítica-, El Viajero, El País, 02/11/2012
H arquitectes desenvoluparà el projecte de rehabilitació de la Lleialtat Santsenca, el 3.cat, 10/10/2012.
La proposta arquitectònica d’H Arquitectes guanya el concurs per transformar l’edifici de la Lleialtat Santsenca en un nou equipament de barri, bcn.cat, 10/10/2012
La cooperativa Lleialtat Santsenca ya tiene proyecto de reforma, El Periódico, 10/10/2012
Connexió Barcelona, BTV (09 min i 1h13min), 10/10/2012
La tarda de Barcelona, la Xarxa (min. 23), 09/10/2012
La lleialtat Santsenca es convertirà en equipament al 2015, BTV , 09/10/2012
H Arquitectes gana el concurso para rehabilitar la Lleialtat Santsenca, La Vanguardia, 09/10/2012
Can Batlló ja té bar, El Periódico, 13/09/2012.
De ciudades imaginarias…pero posibles, Diculpen las Molestias, 18/07/2012.
¿Adónde vas, arquitectura catalana?, El País, 04/07/2012.
El col·lectiu La Col ens ensenya a entendre l’arquitectura d’un altra manera, Cabaret Elèctric (Icat FM), 17/05/2012.
Fem Pinya: la guia per trobar persones que, com tu, volen millorar el món, timeoutcat, 30/04/2012.
Seguiment de la proposta de la porta de Collserola, BTV, 26/03/2012.
Porta oberta, aires nous, El Periódico, 05/03/2012
Ciudad: código abierto, Yorokobu, febrer 2012.
Seguiment de les jornades de treball al Bloc 11 de Can Batlló (minut 16), TVE, 28/01/2012
Jornades de treball al Bloc 11 de Can Batlló, TV3, 21/01/2012
Comencen les obres a Can Batlló, La Vanguardia, 14/01/2012
Arquitectura LaCol, Extraradi (COM radio), 10/01/2012
Can Masdeu compleix 10 anys com a símbol d’integració okupa, El Periódico, 05/01/2012
Els veïns de Nou Barris presenten una proposta per al corredor de Canyelles, BTV, 02/01/2012

2011

10 años de vida ‘rurbana’, El País, 12/12/2011
BCN preveu firmar el nou pla per a Can Batlló abans d’acabar l’any, El Periódico, 11/12/2011
Sants encarrega als veïns les bases del concurs de la Lleialtat, El Periódico, 10/12/2011
Els veïns de Nou Barris diuen la seva sobre les 16 portes, LíniaNouBarris, 23/11/2011
Gent Corrent:Carles Baiges, El Periódico, 21/11/2011
El tejido vecinal de Nou Barris opta al concurso de Collserola, El Periódico, 16/11/2011
Vecinos de Nou Barris critican el proyecto de “Puertas de Collserola”, La Vanguardia, 15/11/2011
Los vecinos de Nou Barris critican el proyecto de “Puertas de Collserola”, ABC.es, 15/11/2011
Arquitectura precària (minut 12), Crèdit, Xarxa de Televisions Locals, 10/10/2011
Patraix quiere rehabilitar viviendas para crear talleres de artesanos, Las Provincias, 07/08/2011
Peça al Connexió Barcelona (minut 19), BTV, 27/07/2011
Arquitectos y activistas chequean el estado de conservación de La Lleialtat Santsenca, La Vanguardia, 27/07/2011
Nueva vida en Can Batlló, El Periódico, 10/07/2011
Arquitectura i crisi, La Directa, 22/06/2011
Vecinos “indignados” de Can Batlló preparan su particular acampada, La Vanguardia, 08/06/2011
L’edifici històric de La Lleialtat Santsenca es convertirà en equipament públic, BTV, 03/06/2011
Sants rescata el vell cooperativisme, wikidiario, 01/05/2011

2010

Entrevistas por personas (Plan integral para la actividad física y el deporte), Ministerio de educación ,cultura y deporte, 15/10/2010
D’un costat del carrer, SerieBCN, 20/09/2010

Pere IV: cooperar per fer ciutat

Com ja sabeu, el carrer Pere IV del Poblenou és un carrer abandonat que cal recuperar entre tots i totes. Des del mes de gener s’han estat recollint les vostres opinions sobre Pere IV a través de l’enquesta organitzada per la Taula Eix Pere IV i ara és el moment de saber quins han estat els resultats i de continuar amb la següent fase del procés participatiu: la fase deliberativa.

És per això que el dissabte 16 d’abril, d’11 a 14h, us esperem als tallers participatius que es faran a Can Ricart dins del marc de les Jornades Cooperar per fer Ciutat i que dinamitzarem Lacol. Perquè la participació i l’activació de Pere IV no s’aturi volem que vingueu i convideu els vostres amics, veïns i familiars del barri! I no us oblideu de portar els vostres petits perquè també hi haurà tallers per a ells!

També esperem que després dels tallers us quedeu a l’arrossada popular que prepararem, feta amb productes ecològics de les cooperatives de consum del Poblenou!

Però les activitats no acaben aquí, així que per la tarda us convidem a conèixer altres experiències internacionals i de ciutat, així com molts altres projectes al voltant del barri i Pere IV que estan promovent l’economia cooperativa, social i solidària.

En definitiva, les jornades es faran els dies 15, 16 i 17 d’abril i hi hem preparat un munt d’activitats, debats i taules rodones al voltant de Pere IV en les quals esperem trobar-vos-hi a tots i totes!

Us agrairem que us inscriviu a les activitats per poder controlar millor l’aforament dels espais.