Espai públic al Gòtic

L’enderroc de dues finques al carrer Sotstinent Navarro per deixar veure la muralla romana creava un nou petit espai públic en un barri on n’hi ha poc. A la vegada, el CEIP Baixeras veia la oportunitat d’esmenar una mancança històrica de la seva escola: la falta de pati. Fins ara els infants de l’escola pugen en dies alterns al terrat de l’edifici, i la resta es queden a la biblioteca. Com compatibilitzem un ús amb unes necessitats amb un altre amb unes de diferents? A tot això cal sumar-hi la pressió turística i la massificació de certs usos que pateix Ciutat Vella. En aquest context Lacol va acompanyar un procés participatiu per ajudar a decidir el funcionament i les pautes de disseny del futur espai, que dissenyaria l’arquitecte Pep Llinàs. El procés es va obrir al barri, tot i que va haver-hi una participació predominant de membres de l’escola Baixeras: mares i pares, personal docent i nens i nenes.

Es va arribar al final del procés amb un projecte que:

• Permet delimitar l’espai de 9 a 3 per a ús exclusiu de l’escola
• No comporta un impacte visual ni sensació de tancat i permet veure la muralla en tot moment
• Inclou molta vegetació (mur vegetal, arbres, vegetació en test a les grades)
• Inclou diferents paviments (encara a definir: pedra, sorra, pot ser fusta)
• Incorpora un gran espai a la mitgera que permetrà disposar o emmagatzemar elements lúdics per a nens/es
• Protegeix les restes arqueològiques pendents a sota del nivell de carrer
• Compta amb el compromís de limitar de manera física la mobilitat rodada al carrer de Sotstinent Navarro i de garantir la presència de l’operatiu diana (serveis de neteja i guàrdia urbana) que vetllaran perquè l’espai estigui lliure i net al matí.

En aquest projecte hem pogut realitzar per primera vegada una avaluació del projecte amb les persones participants. Els resultats han estat força positius, sense cap opinió negativa respecte la participació o la satisfació al resultat. Destaquem que si bé gairebé tres quartes parts dels participants estaven molt d’acord en que “el procés havia estat útil per influir en les decisions que es prendran”, menys de la meitat ho estaven en que “els resultats recollien la seva opinió sobre el que s’hauria de fer”. Això és un reflex del clima de consens que va predominar durant el procés, on les diferents posicions es van anar adaptant per comprendre les necessitats dels altres i arribar a punts en comú.