Rehabilitació d’habitatge entre mitgeres a Vilanova i la Geltrú [en progrés]

La casa es troba al nucli antic amb la façana principal a nord i un pati a sud on ens trobem edificacions preexistents que suposen obstruccions solars importants per a la captació a l’hivern. Originalment, l’edifici comptava amb planta baixa i primera de construccions humils amb murs molt gruixuts de tàpia i forjats de biguetes de fusta de pi amb encadellat ceràmics. Es tracta d’un habitatge entre mitgeres i la seva construcció és, probablement, anterior al 1900.

La demanda era clara: encabir una habitació més, estratègies bioclimàtiques per al confort, ecologia material, fer molta vida a l’exterior i arreglar la preexistència. Així doncs es creix una alçada on apareixen l’habitació de més i una terrassa abraçada per una pell climàtica que permet regular i suavitzar els mesos més extrems d’hivern i estiu. L’ús alternat d’aquesta terrassa i del pati permet fer vida a l’exterior durant l’estiu, al pati amb menor incidència solar, i a l’hivern, a la terrassa gaudint de l’assolellament de la cota +8 m on les obstruccions solars de l’entorn no afecten i l’hivernacle estarà a ple rendiment.

Estudiant l’orientació i l’entorn es fa palesa la necessitat de créixer en alçada i captar energia els mesos més freds de l’any, aconseguint també una succió de suport a la ventilació creuada per tal de millorar les condicions dels mesos de calor. Aïllem amb morters de calç amb suro mineralitzat per tal d’alterar el mínim les prestacions higromètriques que aporta la tàpia i eliminar tots els ponts tèrmics possibles deixant als fluxos d’aire l’acondicionament interior. Alimentem elèctricament amb plaques fotovoltaiques, produïm el fred i calor mitjançant aerotèrmia, acumulem l’energia en dipòsits tèrmics i la distribuïm per terra radiant, augmentant al màxim possible la inèrcia interior.

En general es manté la lògica i funcionament de les cases populars aprofitant la inèrcia i la ventilació creuada. El nucli d’escala segueix ocupant una posició central per alliberar les façanes i poder ocupar amb estances tota l’amplada de la parcel·la. La relació amb el carrer i la planta baixa és directa, a través d’un cancell recordant la doble entrada de les cases antigues. La planta remuntada ho fa mantenint les cornises i reconeixent la volumetria original que també es troba en altres edificacions del mateix carrer.