Projecte guanyador del concurs de 12 habitatges de protecció oficial al carrer Ramón Berenguer de Granollers. El concurs es va realitzar al 2020 i es va resoldre al 2021. Lacol va guanyar amb la proposta “Més de 12”:
En un moment en què moltes persones tenen greus dificultats per accedir a un habitatge, veiem imprescindible esgotar l’edificabilitat per construir el màxim d’habitatges socials per Granollers. Proposem uns habitatges que van més enllà de subministrar una superfície habitable. Volem que l’edifici sigui un cohesionador social, que eviti situacions de pobresa energètica i que aposti per altres models de mobilitat alternatius.
Volem donar més als usuaris, per també poder rebre més, amb una major corresponsabilitat que en millori el funcionament i la gestió. Recuperar una certa “vida de poble”, quan sabíem compartir moments quotidians de la vida. En un moment on la idea de família com a nucli íntim de suport es dilueix, i emergeixen problemes d’aïllament i solitud, necessitem construir altres suports. Destinem l’espai més privilegiat de l’edifici, la coberta, a dotar-lo de noves infraestructures comunitàries, per a vides més sostenibles.
En habitatges socials, amb usuaris amb rendes baixes, resulta especialment important aconseguir despeses energètiques molt ajustades. Dissenyem un edifici amb una demanda d’energia gairebé nul·la gràcies a estratègies de bioclimatisme i la cobrim amb una aportació important d’energia renovable fotovoltaica i geotèrmia, sense cap cost final pels usuaris. Preveiem arribar a un confort òptim amb només 35 € mensuals.
A carrer busquem una façana molt urbana, amable, que minimitza obertures en ser orientació nord i cedeix el protagonisme a l’escala, que divideix l’edifici en dues parts i permet connectar visualment el carrer amb els accessos als habitatges. Per preservar la intimitat dels habitatges de planta baixa es realitza una façana més profunda que permet col·locar vegetació. A la façana interior es busca la connexió amb l’exterior, amb grans obertures i àmplies terrasses i jardins.
Aconseguim realitzar els 12 habitatges i que tots tinguin una superfície computable superior a 60 m2gràcies a un nucli vertical reduït. Apostem per destinar la coberta a espais comunitaris, en comptes de sobreàtics que facin els habitatges més grans a la planta superior. Repercutint aquests espais comunitaris als habitatges, obtenim una superfície mitjana d’habitatge de 79 m2. Si parlem de disponibilitat d’ús, estem aconseguint que cada habitatge disposi de 190 m2.Repetim les quatre plantes pis iguals, amb 3 habitatges per planta, que es complementen amb els espais comuns i comunitaris del soterrani i la coberta. Intensifiquem així l’ús de l’escala, que aconseguim que resti oberta en totes les plantes.
Recuperem la coberta per un ús més col·lectiu i per gaudir del sol i el cel. Per un costat, hi traslladem el cicle de rentat de la roba amb l’espai d’estendre col·lectiu i la bugaderia, que disposarà d’una aplicació per a reserva-la. Per l’altre, generem un espai polivalent vinculat a una gran terrassa orientada a sud. Espai per a diversos usos: espai de joc pels infants, celebracions, descans, hort urbà…
Fixem un ordre molt clar a partir de l’estructura muraria de fusta. Dividim les plantes en quatre franges iguals paral·leles a la façana i les subdividim segons les seves necessitats en 3, 4, 5 o 7 espais que acaben d’articular l’edifici i les dues tipologies, una va de façana a façana, amb dues habitacions, ubicada a les mitgeres i una tipologia més petita al centre, amb una habitació, i que aconsegueix ser passant gràcies a l’escala semi-exterior. Totes les tipologies disposen d’un rebedor d’accés per donar privacitat i un seguit d’estances concatenades que busquen ampliar les visuals i que tots els espais de pas tinguin programa. Totes les estances a façana disposen d’un espai exterior propi.
Flexibilitat i igualtat de gènere: La vocació de crear un edifici inclusiu, que trenqui els rols tradicionals i generi noves dinàmiques domèstiques, ens porta a treballar en les tres escales de l’edifici. 1) es dissenyen unes circulacions sense retranquejos i obertes a l’espai públic, que donen seguretat. 2) els espais comunitaris de la coberta permeten unes millors condicions en dos aspectes fonamentals de les tasques domèstiques com són el cicle de la roba i la criança dels infants. 3) en l’àmbit més privat, els habitatges tenen una estructura desjerarquitzada pel que fa a les habitacions i a les tasques reproductives, sense subordinació a altres usos. La cuina al centre agafa la màxima visibilitat i relació amb el menjador, la sala i els espais exteriors, passant a ser l’espai que articula tots els usos. Es posa molta atenció en dotar els habitatges d’uns espais generosos d’emmagatzematge: els trasters, un espai específic a cada habitatge i un distribuïdor ampli.
