La Sequieta

La casa se situa al centre històric de Vila-real, amb la unió de dues parcel·les edificades per aconseguir-ne una amb més amplada. Les dues parcel·les estaven edificades amb construccions molt deficients que en primera instància s’estudia la seva rehabilitació, però es desestima per l’altíssim grau de deteriorament d’aquestes. Es demana l’encaix d’un programa de casa unifamiliar àmplia i còmode que permeti que el nombre d’habitants fluctuï; des d’un únic nucli familiar a la convivència de diversos nuclis durant algunes temporades llargues. El programa també ha d’incloure una oficina que no interfereixi a la quotidianitat de l’habitatge i un espai d’usos múltiples vinculat al pati interior.

Les estratègies que marquen el projecte es defineixen en 4 accions: 1/ Conservar la façana de les edificacions existents per mantenir el caràcter tradicional i de poca altura de les edificacions existents. 2/ Espais desjerarquitzats. Espais ben connectats i polivalents Generar espais polivalents i connectats que permetin adaptar-se als canvis d’ús. 3/ Construcció de baix impacte ambiental: murs de càrrega de blocs de terra compactada, forjats de fusta amb bigues i panells de CLT i aïllament exterior de façana amb capa projectada de calç i suro. 4/ Reducció de la demanda: habitatge amb alts estàndard passius, atenent principalment els mesos calorosos a partir d’inèrcia tèrmica, control de la humitat i ventilació.

El barri on s’ubica la casa presenta un parcel·lari estret, històricament amb cases de cos de planta baixa més una planta pis. Amb l’oportunitat d’ocupar dues parcel·les permet plantejar una casa que ocupi més en superfície i no necessiti pujar de les dues plantes d’altura. Es decideix conservar la façana de les edificacions existents, mantenint el caràcter històric del barri tant en materialitat com en altura, al mateix temps que es conserven les mitgeres existents de tàpia els murs de les façanes interior d’illa. D’aquesta manera no es compromet l’estabilitat dels veïns amb els enderrocs i la preexistència acota la nova edificació sense entrar-hi en contacte.

La distribució de la casa parteix d’una matriu molt clara de murs de càrrega i espais de la mateixa mida de quasi 20 m² inclús formant el pati d’accés. Aquesta matriu es veu alterada en els encreuaments dels murs, fent els espais es relacionin de 4 en 4 en aquests punts i aconseguint visions en diagonal i sensació d’amplitud per la manca de racons. La cuina pren una posició central des d’on controlar tots els espais de la planta baixa i des d’on s’accedeix a l’habitatge.

Per a la construcció s’estudia les possibilitats materials i el teixit industrial de la zona. S’opta per una estructura de murs portants vistos de blocs de terra compactada, element que condiciona totalment la modulació del projecte. Es troba un fabricant a només 15 km de distància de l’obra. Els forjats es plantegen amb bigues de fusta amb un intereix de 125 cm que sostenen panells contralaminats de 80 mm. Ambdós materials tenen molt poca petjada de carboni. L’aïllament de les façanes es fa amb una capa exterior de 6 cm un morter de calç amb suro, que adherida al mur de BTC fa una bona combinació de materials minerals i transpirables.

El funcionament passiu de l’habitatge es dissenya sobretot per les èpoques caloroses que són cada cop més fortes i llargues. Amb els murs de terra s’aconsegueix una molt bona inèrcia tèrmica que es veu augmentada amb paviments de solera de formigó. La terra i la fusta ajuden a controlar la humitat interior que afecta positivament en el confort. Per l’exterior uns grans ràfecs de 80 cm i persianes de fusta protegeixen l’edificació de la radiació solar. L’habitatge es complementa activament amb un sistema d’aerotèrmia per a la producció d’aigua calenta i terra radiant, amb possibilitat de produir fred o calor si es requereix.