La casa se situa a l’Eixample de Vila-real a escassos 200 metres del traçat de les muralles medievals, sobre dues parcel·les ja agregades que tenien 3 intervencions fàcilment identificables. La primera aproximació a l’encàrrec és des de la voluntat de rehabilitar l’immoble, però l’estat de conservació era molt precari i es produïssen diversos despreniments i caigudes d’elements importants, com l’escala, durant la redacció de l’avantprojecte. Es pren la decisió de reformular el projecte i fer una obra nova respectant allà on es puga la preexistència. L’encàrrec demana una casa unifamiliar àmplia i còmoda que permeta la fluctuació en el nombre d’habitants combinat amb una molt alta eficiència energètica i criteris ambientals de casa passiva. El programa ha d’incloure un despatx que no interferisca en la quotidianitat de l’habitatge i un espai d’usos múltiples vinculat al pati interior. La cuina s’ha de concebre com a element vertebrador de les relacions i ha de tindre una posició de privilegi respecte de la resta.
Les idees que definissen el projecte es poden resumir en quatre punts. 1/ Reconèixer les edificacions anteriors per mantindre el caràcter fundacional de l’Eixample antic de Vila-real. 2/ Desjerarquització d’espais. Flexibilitat i polivalència en els seus usos. Adaptació al canvi. 3/ Construcció de baix impacte ambiental i ètica material. 4/ Reducció de la demanda mitjançant sistemes bioclimàtics i màxim confort posant l’accent en els mesos de calor.
El barri on s’ubica presenta un parcel·lari estret, freqüent trobar parcel·les agregades per augmentar l’amplada potencial del cos edificat. El programa de l’habitatge es desenvolupa en dues altures sense exhaurir l’alçada ni el nombre de plantes màxim del planejament, mantenint les geometries i altures originals. Es rehabiliten i unifiquen les façanes del carrer i es conserven les traces de les façanes posteriors, deixant memòria de l’ocupació anterior, dividint el pati interior en dues entitats. Per acabar de diferenciar la morfologia vella de la nova, la casa també se separa de la façana principal i evita contactes de difícil resolució.
La matriu organitzativa marca de manera contundent l’espai. El mòdul que articula la distribució és de 24 m² i tant configura espais interiors com exteriors, com és el cas del pati d’accés. La matriu es reconeix a través dels nervis de fusta de l’estructura horitzontal i dels murs que conformen l’estructura vertical. Estos, buscant la màxima relació entre estances, es buiden en els encreuaments aconseguint diagonals llargues i donant importància a la cuina, projectada des de la idea de centralitat de l’immoble. Ja des del treball en planta, hi ha una separació entre els elements del tipus tectònic lleuger, que té la seua derivada en la composició dels alçats i les seccions, on mai se superposen els uns amb els altres.
El terreny, de roca aglomerada, té una capacitat portant elevada i admet sabates corregudes a mínims tot i la pesantor de l’estructura muraria. S’escull una estructura vertical de murs de càrrega de caràcter petri, litosfèric, que aporte tanta inèrcia tèrmica com siga possible i que treballe només a compressió simple. Oposadament, l’estructura horitzontal busca ser lleugera i biosfèrica. Per tant, s’escull la fusta laminada per absorbir les flexions i els esforços de tipus combinats del conjunt. El resultat és una estructura robusta de materials tradicionals, però tecnològicament actualitzada.
Constructivament, l’element protagonista és el Bloc de Terra Compactada. Per a la seua utilització i disseny s’estudia el teixit industrial pròxim i s’opta per una estructura de murs portants vistos de blocs de terra compactada d’un fabricant a menys de 15 km de l’obra. Les terres emprades per a la seua elaboració provenen d’una empresa d’excavacions d’Almassora, també a menys de 15 km de l’obra i tenen forma de subproducte industrial, en cap cas provenen d’excavacions ad hoc. D’esta manera, l’element del qual hi ha més pes (kg) a l’obra és el de major proximitat i té una reducció d’energia embeguda enorme, arribant al 80% menys si es compara amb construccions d’obra de fàbrica convencional. El BTC, amb la voluntat de deixar-lo vist, condiciona la modulació i especejament del projecte marcant les llums de l’estructura, la mida de les obertures, les alçades, els passos i les mides de tots els elements interiors.
Per aconseguir un edifici ben aïllat i resoldre amb garanties els ponts tèrmics, es projecta per la cara exterior del mur un morter de calç amb suro natural. Este morter té el comportament clàssic dels morters de calç amb una transmitància energètica equiparable a una llana mineral, fet pel qual, amb 8 cm de grossor es resol tot el paquet vertical de l’envolupant amb la més alta certificació energètica (molt per damunt dels requisits del CTE). A coberta, amb el criteri de lleugeresa, s’opta per dues capes de panells de 10 cm de fibres de cànem cadascuna. Finalment, l’acabat de la coberta és de xapa d’acer galvanitzat buscant la mínima inèrcia garantint la màxima dissipació possible sumat a l’acció d’una cambra ventilada de 15 cm.
Interiorment, s’aposta per un paviment radiant continu que s’aprofita de les capacitats higrotèrmiques dels materials utilitzats, fent possible refredar a temperatures de fins a 16° sense condensacions tot i que Vila-real té un valor d’humitat mitjana de quasi el 70%. Les fusteries i les persianes enrotllables són de fusta i estan tractades amb vernissos naturals.
La tendència de les temperatures va a l’alça i dificulta cada vegada més les refrigeracions nocturnes. Vila-real té un clima humit i càlid sense accidents geogràfics que contraresten la meteorologia. Amb el mar prou lluny per a no notar les brises ni tampoc l’efecte amortidor tèrmic, els mesos calorosos són, de lluny, els més difícils de combatre de manera passiva. La casa encara esta qüestió des del primer esbós fins a l’últim detall aconseguint un efecte «cova» extremadament confortable a l’estiu sense descuidar els hiverns, suaus tebis.
Les estratègies bioclimàtiques combinen materials i distribucions per augmentar l’eficiència del conjunt. La capacitat inercial sumada a les prestacions d’intercanvi higromètric dels murs, donen com a resultat la refrigeració evaporativa i el control per excés i per defecte de la humitat de l’aire. La disposició de les estances i la mida de les obertures permeten una ventilació creuada cabalosa i sense recorreguts complexos. Els punts més alts de la casa, disposen de finestres col·locades per provocar l’efecte venturi o «xemeneia» i aconseguir ventilació quan no hi haja creuada. Les grans altures, inspirades en els sistemes passius dels climes tropicals, estratifiquen l’aire i augmenten l’aïllament respecte de la coberta. Per controlar este fenomen i millorar la percepció tèrmica, s’instal·len ventiladors de sostre de gran diàmetre. Els ràfecs o viseres d’1 m en voladís de la coberta, a banda de portar llunys les aigües de pluja, permeten un bon control de l’assolellament de sud que, sumat a les proteccions solars, es pot evitar per complet la incidència solar no desitjada.
També amb un impacte favorable en els estratègies climàtiques, però pensats des del paisatge i la jardineria, els dos patis es conceben com espais verds a mode de «pati andalús». El pati d’entrada, més ombrívol, assumís la jardineria amb elements mòbils com jardineres de ceràmica i altres objectes. El pati posterior, obert i molt assolellat, té dos escocells lineals on plantar directament sobre el terreny i, amb uns dispositius de cablejats metàl·lics, aconseguir una cobertura verda en tota la seua superfície i procurar una ombra verda de qualitat. Tot el sistema de reg s’abastís des de dipòsits de recollida d’aigües pluvials, així com les descàrregues dels inodors.
La casa vol donar resposta als reptes mediambientals i a la flexibilitat habitacional contemporània, sense renunciar a qüestions formals ni culturals.
