La Balma

La Balma és una cooperativa d’habitatges en cessió d’us impulsada, per Sostre Cívic, situada al barri del Poblenou, en un solar guanyat en el primer concurs promogut per l’ajuntament de Barcelona per desenvolupar habitatge cooperatiu. Lacol conjuntament amb Laboqueria desenvolupem el projecte arquitectònic en totes les seves fases, des del concurs fins a finalització de l’obra. Amb la proposta es vol posar el focus en optimitzar els recursos econòmics per aconseguir un edifici assequible, de mínim impacte ambiental, que eviti situacions de pobresa energètica i on s’entengui l’edifici com la infraestructura que acompanyi i els permeti evolucionar lliurement des de tres àmbits socials: el barri, la comunitat, els habitatges.

L’edifici se situa en un eix verd carregat d’equipaments del barri. La cooperativa vol participar-ne, com un equipament més d’aquest eix, compartint espais comunitaris i expressant la riquesa de la vida comunitària interior cap a aquesta façana pública. Per això té l’accés principal, tots els espais comunitaris i les circulacions verticals a la façana nord, obrint-se al parc lineal.

Del procés participatiu inicial s’extreu un programa d’espais comunitaris. Aquests són distribuïts en alçada en totes les plantes de l’edifici, prenent un caràcter diferent segons l’ús de cada espai. La idea és que els espais comunitaris i les circulacions potenciïn les relacions humanes, les trobades espontànies i les activitats de la cooperativa en tot l’edifici (concepte casa gran). A la planta baixa hi trobem la cuina-menjador comunitària, espai per bicicletes/taller obert al barri, el vestíbul i dos locals comercials donant al carrer Espronceda. A la resta de plantes conjuntament amb els habitatges, s’hi combina el programa comunitari de peces de petit format: sala polivalent, espai de lectura, habitacions de convidats, espai de cures i bugaderia).La coberta, totalment accessible, es una gran terrassa de més de 300m2 que les veïnes podran equipar amb horts productius, plaques fotovoltaiques, espai d’ombra i esbarjo. Les circulacions acompanyen sempre els espais comunitaris, són espais oberts, ventilats i assolellats, volent dignificar aquests espais, sovint minimitzats i d’un sol ús.

Els 20 habitatges es dissenyen a partir d’una retícula de peces diàfans de 15m². Aquestes peces permeten divisions i distribucions molt diverses, permetent a l’usuari decidir sobre els seus espais. Cada habitatge parteix d’un mòdul base de 50m² totalment equipat, corresponent a les tipologies petites (S). Aquesta unitat bàsica s’amplia amb una o dues peces, passant a ser tipologies M o L. Les peces que permet aquesta ampliació són espais privatius però gestionats per la cooperativa. Aquesta gestió permet una flexibilitat real del sistema.

Per aconseguir un edifici de baix impacte ambiental en la fase de construcció aquest té 2 tipologies d’estructura que optimitzen les funcions de cada material, cost, rapidesa de construcció i impacte ambiental. En contacte amb el terreny i el carrer es planteja estructura de formigó armat (mínim material mineral). Pels habitatges i espais comunitaris es proposa estructura de fusta contralaminada, oferint confort, espais saludables i tenint un impacte ambiental molt positiu en el conjunt de l’edifici. És un edifici lleuger, on predominen els materials reutilitzables i desmuntables, que permet reduir la fonamentació i directament els materials d’origen mineral utilitzats.

L’objectiu de baixar el mínim la demanda s’aconsegueix mitjançant diverses estratègies. La primera treballant una secció de l’edifici canviant, per una realitat canviant en les diferents plantes de l’edifici. Es busca màxima captació solar a les plantes 1, 2 i 3 i es protegeix les plantes 4 i 5 de l’excés de radiació. La segona, la compactació de les zones climatitzades, fent habitatges ben aïllats, amb mínimes pèrdues energètiques. En quan a sistemes actius, s’aposta per unes centralització de les instal·lacions per facilitar el manteniment, millorar l’eficiència dels sistemes i minimitzar costos. Les instal·lacions s’entenen com quelcom perfectible, deixant previsió per a sistemes que en un futur puguin millorar l’autonomia de l’edifici. Des d’un inici hi haurà la infraestructura per a col·locació de plaques fotovoltaiques i les canalitzacions per a posar un sistema de recuperació d’aigües grises. Així es redueix la inversió inicial deixant la inversió futura subjecte a les possibilitats de la cooperativa. Per a la climatització i generació d’aigua calenta sanitària es farà per mitjà d’un sistema de geotèrmia que permetrà assolit el confort amb el mínim cost energètic i impacte ambiental. Aquest sistema també els permet fer «free-cooling» i refrigerar els pisos durant els mesos càlids sense aportació energètica, només amb la circulació d’aigua refrescada pel mateix terreny. Els terminals de climatització són uns panells d’argila radiants. D’aquesta manera es treu el màxim rendiment a la geotèrmia amb un sistema que treballa a baixa temperatura i es permet fer fred o calor amb un mateix element.