La Domestika

Emplaçada entre la plaça de la Farga i l’Hortet de la Farga, La Domèstika neix de la voluntat de recuperar uns habitatges de l’any 1926, per convertir-los en 6 habitatges de protecció oficial en regim de cooperativa en sessió d’ús, acompanyats per La Dinamo Fundació. Originalment, foren dues parcel·les amb dues finques de 3 i 2 habitatges d’alçades diferents que funcionaven separadament i que avui estan fora d’ordenació. Els dos edificis tenen forjats a cotes i profunditats diferents, però el mateix sistema constructiu de murs de fàbrica i forjats de bigues d’acer i revoltó ceràmic. Ara amb l’encàrrec de rehabilitar el conjunt sense modificar la seva volumetria, ens trobem amb dos edificis que han de funcionar com un de sol tot i les fortes restriccions geomètriques de partida.

Lacol desenvolupem el disseny de l’edifici, direcció d’obra i la figura de Gestió d’obra. Aquest últim equip s’ha encarregat de fer el seguiment al procés de la construcció des de la concepció del projecte a arquitectes i promotor. Des de l’inici s’han quantificat les prestacions espacials, energètiques i constructives que oferia un edifici preexistent complex, per a optimitzar els costos d’execució conjuntament amb la resta de l’equip tècnic. Al ser una cooperativa de dimensió petita es fa un acompanyament a la promotora especialment proper en la gestió dels diferents escenaris econòmics i administratius que comporta de la construcció de l’edifici, així com un traspàs mensual de tot l’estat de la obra.

El projecte posa el focus en el nucli de comunicacions que aconsegueix mantenir i connectar els forjats de les dues finques que es troben a més d'1,2 metre d’alçada de diferència i així minimitzar els enderrocs. Col·locat al centre de l’immoble i acompanyat de patis a banda i banda, el nucli configura un espai vertical que recorda a les mides dels edificis d’habitatge de l’eixample i permet introduir estratègies bioclimàtiques per reduir els consums i augmentar el confort a partir d’un cobriment superior de vidre.

Les unitats residencials resultants tenen unes mides que oscil·len entre els 49 metres quadrats i els 67 amb un i dos dormitoris respectivament, on s’hi han de sumar els quasi de 500 metres quadrats entre espais comuns, comunitaris interior i terrasses i pati. El resultat és una promoció petita, de només 6 habitatges, on la vida comunitària es posa al centre i gaudeix de diversitat d’espais que recorda a una casa gran amb una gran cuina-menjador i sala polivalent a la planta baixa, un pati a l’interior d’illa i una coberta accessible on les tasques diàries i les activitats d’oci poden conviure àmpliament.

L’orientació de la parcel·la i els seus entorns plantegen unes condicions energètiques de partida, a priori poc òptimes:  una gran obstrucció al sol de sud que evita l’aportació tèrmica necessària a l’hivern tot i que, per contra, representa una bona protecció solar a l’estiu. Així doncs, l’estratègia de projecte consisteix a evitar les pèrdues i augmentar al màxim la inèrcia interior. Preveient escenaris futurs d’estius llargs i extrems, es planteja l’atri com un gran element dissipador i estimulador de la ventilació de tots els racons de l’edifici, mentre que a l’hivern, amb poques hores de captació, l’hivernacle que cobreix l’atri, juga un paper important al convertir les circulacions en espais semi-exteriors on poder fer vida i reduir les exigències tèrmiques dels tancaments interiors.