Proposta de concurs d’arquitectura per a desenvolupar un edifici per a la cooperativa Sostre Cívic desenvolupada conjuntament amb Mariona Benedito. La proposta no va resultar guanyadora. Memòria de concurs:
L’edifici identifica clarament un sòcol de dues plantes per absorbir els dobles espais dels passatges i dotar-lo de l’escala urbana adient. La resta del volum es resol amb façanes contínues i cossos volats per generar espais exteriors de qualitat, buscant treure tot el profit del volum màxim edificable. La cooperativa s’obra cap a l’espai públic de l’interior d’illa, realitzant una escletxa vertical en el volum que connecta els espais col·lectius cap a l’exterior generant un punt fort de centralitat. En planta baixa, per dotar d’intensitat urbana a l’entorn, se situa un espai comercial fent front a carrer i acompanyant el passatge, un altre a cavall entre les dues zones enjardinades i l’accés principal de la cooperativa pel passatge junt amb un espai comunitari obert al barri. Tot amb la idea de fer del passatge un lloc viscut.
Per tal de minimitzar l’impacte dels nuclis verticals, es proposa ubicar unes tipologies dúplex a les dues últimes plantes, de manera que l’alçada d’evacuació no supera els 28 m. D’aquesta manera les comunicacions verticals es resolen amb un únic nucli equipat amb una escala d’evacuació (no especialment protegida) i dos ascensors. Assumim una tipologia privilegiada a dalt de tot a favor de l’estalvi col·lectiu i la possibilitat d’augmentar superfície habitada.
L’edifici ha d’acollir dues comunitats que no volem segregar. La Comunitat Inclusiva se situa en les tres primeres plantes, en les tipologies en relació a l’atri per facilitar la proximitat dels membres d’aquesta comunitat. La «llar residència» es disposa a tota la P1, per facilitar el contacte amb l’espai públic als usuaris i els assistents socials i disposar d’una construcció molt resistent al desgast. La llar disposa d’un despatx i un espai de cuina-menjador propis accessibles des del replà de P1.
Des de l’accés a la cooperativa es despleguen en vertical i amb certa monumentalitat els espais col·lectius i les circulacions principals de l’edifici, connectant així l’espai públic amb el cor de la comunitat. Els espais col·lectius juguen amb dobles espais per guanyar en volum d’aire i visuals creuades cap a les circulacions, així com per dotar-los d’un caràcter diferenciat. Els espais col·lectius i els seus espais d’accés es connecten també amb una escala de cargol amb una idea més socialitzadora.
Es dissenyen dues tipologies d’habitatge principals segons les característiques dels accessos als habitatges. Els habitatges de l’atri són amb sales passants, que busquen la continuïtat fins a l’exterior i els habitatges orientats a sud s’obren a aquesta façana a través d’una passera que s’entén com una extensió de la sala d’estar. En tots dos casos s’aposta per maximitzar la superfície interior dels habitatges mitjançant terrasses volades o espai compartits amb la passera d’accés.
Portem les cuines dels habitatges al centre de la vida col·lectiva. Entenem el fet de cuinar com una de les activitats imprescindibles de la vida social, i per això apostem per portar-la al llindar dels habitatges fomentant que funcioni com a espai de relació.
Per complementar i flexibilitzar els habitatges, es projecten 8 habitacions satèl·lits amb accés independent i 44 habitacions annexes que permeten diversitat tipològica inicial i modificacions en el temps per augmentar o disminuir la superfície dels habitatges.
Més enllà dels dos espais comunitaris principals que sí tenen un ús establer (la sala polivalent en PB i la cuina-menjador a la P6) la resta es pensen com espais petits i mitjans amb característiques similars que poden tenir els usos que es desitgin. La cooperativa gaudeix també d’espais exteriors: una gran terrassa-jardí amb l’atri a la planta 6ª i l’espai d’estendre a la planta 5ª.
Degut a les diferents condicions dels habitatges, proposem un edifici amb dos funcionaments oposats. Els habitatges de P6 a P9 no pateixen soroll i disposen d’una gran captació solar directa que els permet eliminar la demanda de calefacció i a l’estiu poder treballar amb ventilació creuada i refrigeració nocturna. Els habitatges de P1 a P5, amb soroll diürn, contaminació i molt poca captació solar, es treballen en un edifici compacte amb un atri. Aquest cobriment, amb poca tecnologia i de construcció senzilla per la seva forma i dimensions, s’adapta a les diferents estacions de l’any, aportant captació a l’hivern , ventilació creuada a l’estiu i ofereix als usuaris un espai de jardí d’hivern amb molt bones condicions.
Per garantir el confort dels habitatges de P1 a P5 veiem imprescindible apostar pel recuperador de calor centralitzat per assolir les condicions mínimes de salut i, a més, aconseguir una gran reducció de demanda al reduir considerablement les pèrdues de calor per ventilació dels habitatges sense captació solar. A més, s’aprofitarà l’aire calent de l’atri per pre-escalfar l’aire de ventilació, podent fer servir alternativament aquest aire o el del recuperador segons quin estigui a una temperatura més favorable. Amb la finalitat d’optimitzar sistemes, s’aprofitarà el mateix sistema de ventilació, per climatitzar els habitatges a les èpoques de climatologia extrema. La producció tèrmica es realitzarà amb aerotèrmia COP superior a 2,5 o geotèrmia (segons l’estudi de viabilitat). La producció fotovoltaica de 52.927kWh permet cobrir el 100% de la demanda d’ACS i calefacció, aprofitant els dipòsits d’aigua calenta com a bateries d’energia que absorbeixen la diferencia en el temps entre l’oferta de energia elèctrica produïda per fotovoltaic i el moment en el que es necessita ACS i/o calefacció.
Es considera que és una promoció que suposa un salt d’escala per Sostre Cívic, per la qual cosa es proposa utilitzar sistemes constructius coneguts per la Constructiva, per anar sobre segur en aquest aspecte de la promoció. Es planteja una estructura a base de fusta CLT, com a sistema ràpid i de menor impacte ambiental, que suposa un estalvi de 3,5 mesos d’obra i una reducció de l’impacte del 50%de kgCO2. Amb crugies de 5mi 5,80m,utilitzantpetits panells en les crugies centrals i només una crugia més massissa a les façanes, s’optimitzen els forjats i els elements verticals, aconseguint una ràtio de fusta de0,25m3/m2. Els paviments se’ls dotarà d’inèrcia tèrmica amb una capa de formigó i acabat petri, i els tancaments verticals i façanes ventilades lleugeres, construcció en sec i materials industrialitzats. La PB i P1 es realitzaran amb formigó armat per assumir els dobles espais previstos al planejament i acompanyar constructivament l’estratègia urbana del sòcol.
