Lacol és seleccionada per presentar l’edifici de la Borda a la Biennal de Venècia de 2021. En ella presentem un reflexió sobre l’habitatge cooperatiu i com es desenvolupa la promoció de la Borda, des de l’autopromoció de les futures usuaries, la concepció del programa funcional que ha d’acollir una vida més comunitària, l’arquitectura que la definiteix i com aquesta és modificada i adaptada per part de les persones habitants.
S’entén el projecte La Borda com un exemple d’experimentació en la producció d’habitatge col·lectiu i que ha permès superar algunes limitacions dels desenvolupaments convencionals d’habitatge públic i privat. Tradicionalment s’ha disenyat d’esquenes a l’habitant que és un complet desconegut. Això fa que sigui impossible introduir canvis que puguin afectar la forma de vida establerta i la gestió futura. La lògica i els estàndards del mercat s’imposen per facilitar l’assimilació de l’habitatge com a objecte de consum, creant solucions mediocres. En les particularitats del model cooperatiu, hi ha una predisposició a qüestionar els valors i pràctiques preestablerts als quals ha de respondre l’arquitectura.
L’espai es defineix utilitzant un sol element: una gran cuina a prop d’una de les parets existents. Aquest gest generarà dos espais: un d’exterior i un d’interior que els visitants hauran de transitar.
El teló es reutilitzarà després de la Biennal per reduir l’impacte ambiental de la nostra intervenció. Aquest element continuarà el seu cicle de vida com a cortina de separació en l’espai polivalent de La Borda. Per tant, portem una part de l’edifici a l’exhibició i no només representacions del mateix. A més, s’han situat peces de fusta laminada restants de l’estructura de La Borda com a tamborets.
La cortina s’utilitza com una pantalla visible des de tot el pavelló, sobre la qual apareixeran diferents frases cosides. Aquestes frases recullen testimonis dels habitants i com ha canviat la seva vida després de mudar-se a l’edifici, cosa que subratlla l’impacte polític de l’arquitectura.
A la cara interior, sobre taules que segueixen el disseny d’Enzo Mari, una sèrie de fotografies del fotògraf Álvaro Valdecantos mostra els diferents espais de l’edifici: façanes, pati interior, espai polivalent de doble alçada… i, sobretot, el procés d’apropiació per part dels seus habitants durant mesos de seguiment fotogràfic. També s’exhibeix una gran maqueta (escala 1/33) de fusta. És una secció de l’edifici que mostra el pati interior, les escales, els espais comuns i les cobertes.
Finalment, una pantalla gran davant d’uns tamborets mostra dos vídeos: un del procés de promoció amb les reunions i la fase de construcció, i un segon sobre l’ús de l’edifici des de l’aparició de la COVID-19 i el confinament. El contingut del vídeo també proporciona so ambient, creant una sensació de vida en la instal·lació.
