Olaran

Segón premi en el concurs de Rehabilitació per l’edifici Olaran al barri d’Ezkiaga de Beasain. Concurs en col·laboració amb Ezequiel Collantes Gabella i Beste Arkitecktura.

El projecte de rehabilitació de la indústria Olaran parteix del reconeixement del valor patrimonial de la intervenció realitzada per l’arquitecte Mocoroa, una obra que va saber transformar l’antiga fàbrica dotant-la d’una identitat pròpia a través d’elements emblemàtics com la torre del rellotge, el rètol corporatiu i una sèrie d’operacions espacials menys visibles però igualment rellevants, com la incorporació de patis i obertures als forjats. La proposta assumeix aquestes lliçons com a punt de partida i evita competir amb l’edifici existent mitjançant noves formes o ampliacions que en desvirtuïn el caràcter. L’objectiu és recuperar la claredat volumètrica de l’edifici, eliminar les intervencions dissonants acumulades al llarg del temps i posar en valor tant els elements arquitectònics més representatius com aquells vinculats a la memòria industrial de l’antiga Manufacturas Olaran.

A escala urbana, el projecte entén Olaran com una oportunitat estratègica per completar la xarxa d’espais públics coberts de Beasain i reforçar la centralitat del barri d’Ezkiaga. L’anàlisi de les relacions urbanes del municipi mostra que el creixement dels principals espais públics s’ha produït històricament cap al sud, mentre que Ezkiaga ha disposat de menys infraestructures comunitàries. L’edifici es planteja així com un nou espai complementari als equipaments existents, capaç de donar servei tant al barri com al conjunt del municipi. Per reforçar aquest paper, es proposa un nou recorregut accessible que connecta el passeig de l’Oria amb els espais posteriors del barri, incorporant connexions verticals que permeten accedir a l’equipamet, al passeig fluvial i a la coberta de l’edifici. Aquesta primera actuació estableix les bases per a futures connexions transversals i per a una millora progressiva de la xarxa urbana.

La nova organització funcional es desenvolupa a partir de la reinterpretació de l’estratègia de patis de Mocoroa. Mitjançant noves obertures als forjats es reforcen les relacions visuals entre plantes, es millora l’entrada de llum natural i es genera una seqüència espacial que travessa diagonalment l’edifici i connecta els espais més públics amb els àmbits més privats. Aquesta operació permet adaptar l’edifici als nous usos habitacionals i d’oficines garantint alhora el compliment dels requisits d’habitabilitat i de protecció patrimonial. El projecte manté inalterada la façana principal i resol les exigències de ventilació i il·luminació natural a través dels nous patis i atris interiors, demostrant que les estratègies espacials originals continuen sent plenament vigents per afrontar les necessitats contemporànies.

La proposta es fonamenta en criteris de mínima intervenció, eficiència energètica i reducció de l’impacte ambiental. Es preveu conservar la major part de l’estructura existent, reforçant-la només allà on és necessari per resoldre problemes de carbonatació, estabilitat i seguretat estructural. Els materials emprats prioritzen la reutilització, el tancament de cicles i la reducció de les emissions incorporades, amb l’ús de fusta, suro, terres compactades, àrids reciclats i acabats lliures de ciment. La demanda energètica es redueix dràsticament mitjançant estratègies passives basades en espais intermedis bioclimàtics, ventilació creuada, proteccions solars, increment de la inèrcia tèrmica i control intel·ligent dels atris. La producció fotovoltaica de la coberta permet compensar la demanda restant i avançar cap a un edifici de zero emissions.