Projecte guanyador en el concurs «Innovative Grundrisse competition» a Hamburg dissenyat en col·laboració amb [Membrive Architecktur](Membrive Architecktur). L’objectiu del concurs era treure reflexions i idees que puguin orientar les maneres de fer habitatge social a la ciutat. Memòria del projecte:
Infraestructura comunitària/aprenentatge per compartir: El carrer i l’espai públic han estat sempre un lloc de trobada, interacció, comunitat i conflicte. Un lloc on es connecten moltes de les funcions i actors de la ciutat. Aquest estat híbrid i intensiu està en risc a causa dels canvis en els models de producció i consum o de la categorització i redistribució de les activitats als espais urbans. Aquest procés es veu accelerat per la digitalització i la virtualitat, ja que aquests fenòmens tenen un gran impacte en els patrons de relació, treball i mobilitat. Aquesta dinàmica no s’ajusta al concepte d’espai de vida col·lectiu, que és de gran importància per a una ciutat.
Paral·lelament a aquests fenòmens, s’han produït canvis socials i demogràfics, que es reflecteixen en el programa de competició i incideixen directament en el sentit de la llar i els rituals que s’hi fan. La deconstrucció del concepte de família tradicional (mononuclear i heteropatriarcal) ha obert la porta a diferents formes de convivència, acompanyades d’una reducció de la composició d’aquestes unitats. A més, hi ha un envelliment general de la societat. Vivim més temps i, alhora, cada cop més sols i aïllats. Per contrarestar aquest desenvolupament, és necessari un canvi de paradigma centrat en l’atenció formal i informal.
L’experiència de les associacions d’habitatge i d’altres iniciatives col·lectives que experimenten amb les relacions i les formes de convivència demostra que la vida col·lectiva pot fer una contribució important a l’enfortiment de les comunitats. La nostra proposta és un sistema obert que canvia la monofuncionalitat típica dels edificis residencials. L’edifici ajuda a trencar amb la individualització i l’atomització suavitzant els límits de l’espai privat i creant espais ambigus i oportunitats de trobada que permeten generar confiança i vincles.
Un edifici on aprenem a compartir, espais de negociació, oberts a l’intercanvi i a la trobada. Una infraestructura compartida per a una vida social i ecològicament sostenible.
Estructura bàsica: Una matriu amb una geometria molt clara, neutra i no jeràrquica, que facilita la reproductibilitat en altres contextos. L’esquema geomètric relatiu a la cantonada resulta de la modulació en les dues direccions del volum. Els espais de distribució se situen als punts d’intersecció dels eixos, que actuen com a frontissa i articulen els espais. La frontissa s’integra en una espina central, que també inclou les habitacions humides, els ascensors i els pous de servei de l’edifici. Aquesta espina central es redueix a les dimensions bàsiques necessàries per poder dissenyar generosament les estances principals.
Estructura i continuïtat espacial: A partir de la modulació inicial dels espais, s’estableix una relació diagonal entre els espais. Això té en compte l’orientació de l’edifici i la tipologia de la cantonada i reforça la relació entre el carrer i el pati. Aquestes relacions espacials donen lloc a un esquema en el qual el programa s’organitza segons el patró«complet/docent»i privat/comunitari”. Diferenciem entre cel·les individuals d’habitació (espais íntims) i espais compartits d’interacció. Les habitacions compartides poden ser la sala d’estar dins d’un apartament, la sala d’estar dins d’un grup o la sala comuna per a tota la planta.
Transició entre espai públic, comunitari, compartit i privat: Recuperar el caràcter comunitari de l’espai públic i ampliar-lo a l’interior de l’edifici per crear espais d’interacció. Els espais d’accés, comunitaris i de treball es connecten de manera lúdica per formar una continuïtat. Això crea una transició fluida entre els espais privats i públics. Per tal de proporcionar una varietat d’àrees comunes, les unitats de les habitacions privades es limiten a unitats funcionals petites. Els pisos es connecten no només per l’escala principal, sinó també per la connexió de les sales comunes en una ruta alternativa. La planta baixa amb espai habitable permet l’ús de la sala comuna a tot l’edifici.
Circuits interns: El sistema es basa en dues escales i una àmplia avantsala. Aquesta forma part del camí comunitari per l’edifici. Les escales individuals addicionals afavoreixen la connexió entre els espais comuns. Les diferents opcions de travessia per l’edifici permeten un ús més privat o comunitari de l’edifici, segons les necessitats de la comunitat. La circulació no afecta la intimitat de les habitacions.
Espais productius: Els espais productius i domèstics s’integren en el continu espacial de l’edifici. A més de treballar en sales privades, també es promou el principi de coworking. A més dels treballs d’escriptori, també s’ofereixen llocs de treball en tallers. Els tallers individuals o comunitaris de la planta baixa permeten activar l’espai públic i fer més permeable la planta baixa al carrer. El menjador esdevé un punt de trobada entre el taller i el coworking.
Residir. Un mateix esquema, múltiples tipologies per a les necessitats canviants d’habitatge: Les tipologies d’habitatge bàsic i «clúster» es basen en un mateix esquema, que permet la seva combinació i transformació. L’estructura bàsica permet una continuitat, amb relació nord-sud, est-oest o nord-oest (apartament cantoner). Les unitats residencials estan formades per diverses cel·les, donant lloc a tipologies amb diferents mides i un nombre diferent de residents en diferents fases de la vida. L’estructura consta de petites unitats de 10, 12 o 15 m2. Les dimensions eficients permeten una gran flexibilitat i versatilitat. Diverses sales connectades, en comptes d’una sala gran, permeten que es produeixin situacions que es poden produir en un clúster al mateix temps. L’escala dels espais, des del dormitori fins a la sala comuna de la planta baixa, s’adapta a les pràctiques col·lectives i a la domesticitat múltiple.
Construcció: La part infraestructural, formada per les escales i la franja central, és diferent de les divisions transversals d’habitacions (marc + farciment). Els sistemes d’autoassemblatge són concebibles per a aquestes divisions. Això donaria a l’usuari el control i la possibilitat de fer ajustos al llarg del temps. Les petites llums permeten optimitzar la construcció. Aquest fet faria concebible una estructura de fusta.
Sostenibilitat: La vida contínua proposada garanteix la llum solar per a cada apartament i promou la ventilació creuada (cada vegada més necessària en un futur escenari de canvi climàtic). Reduir les necessitats energètiques reduint la superfície climatitzada per persona. El fet que hi hagi zones comunes a tota la casa amb diferents orientacions ofereix una varietat de situacions al llarg de l’any. Espais comuns com a refugis climàtics (espais d’ús més intensiu que permeten optimitzar les zones a escalfar o refredar).
