La Bombeta és una cooperativa d’habitatges, impulsada pel propi grup d’habitants amb el suport de La Dinamo Fundació, en un edifici entre mitgeres de propietat privada pendent de rehabilitar i fer-ne canvi d’ús. Es un tracta d’un edifici construït l’any 1960 que està ubicat al carrer de la Riera Blanca de Barcelona. L’edifici es va construir originalment com a fàbrica i botiga de làmpades (d’aquí el nom de La Bombeta) i posteriorment va ser dividit i llogat a diverses empreses i tallers. La cooperativa oferirà 7 habitatges i 8 allotjaments tipus «clúster». Lacol desenvolupem el disseny de l’edifici, direcció d’obra i la figura de Gestió d’obra per acompanyar i enfortir el procés de desenvolupament d’habitatge cooperatiu, assumint tasques delegades del promotor, gestió de la construcció i econòmica per optimitzar el procés i assolir els objectius.
La proposta parteix d’entendre l’edifici com un volum de 3 peces on s’organitza el programa funcional. La primera peça es la galeria existent donant a carrer (façana sud-oest) es transforma en un gran dispositiu climàtic per millorar el funcionament passiu del conjunt de l’edifici. La segona peça està formada pel conjunt estructural principal, és l’element de més pes i el més contundent on s’hi ubica majoritàriament tot el programa interior. Aquest volum es deixa el més lliure possible, fent ressaltar l’estructura per sobre de qualsevol altre element. La tercera, en contacte amb el pati d’illa, consta d’uns volums construïts amb obra de fàbrica i estructura metàl·lica, amb una morfologia menys compacte, contindrà l’escala, ascensor i circulacions d’accés als habitatges que cal fer de nou.
Es vol aconseguir rehabilitar la major part de superfície de l’immoble i minimitzar l’enderroc. Aquesta estratègia ens permet reduir l’impacte material de la construcció, simplificar l’obra i mantenir el màxim de volum construït. L’estructura principal s’utilitza com a base on sobreposar una matriu que s’adapti a aquesta lògica estructural i alhora resolgui les necessitats de les usuàries. La intervenció principal se centra a les dues façanes, a carrer i a interior d’illa.
La façana de carrer amb orientació a sud-oest, té actualment una galeria sortint tancada amb una vidriera essent un element molt característic de l’edifici. Es proposa convertir la galeria en un element bioclimàtic més sofisticat, que comunica el volum d’aire de totes les plantes, per pretractar l’aire de renovació dels habitatges, sent captador a l’hivern i com a element que potencii la ventilació creuada a l’interior dels habitatges a l’estiu. La façana posterior, relacionada amb l’interior d’illa i amb orientació nord-est, consta actualment d’uns volums que emergeixen del pla de façana. El projecte planteja mantenir parcialment aquestes peces i ubicar-hi els nuclis verticals, de manera que tot l’espai esdevingui una franja de circulacions amb caràcter dinàmic donat el flux de moviments que generen els recorreguts i accessos a les diferents peces. Aquesta façana es pensa com a filtre entre allò més públic cap a més privat, resultant una zona més de relació espontània i interacció de les sòcies dins l’edifici.
De manera general totes les plantes amb programa d’habitatge s’organitzen de manera semblant; la primera zona vinculada amb la façana posterior, passarel·la i accessos, com a espai d’estar, al punt central s’hi ubica el nucli de serveis com a espai de connexió i finalment, les peces més privatives (habitacions) vinculades a la galeria.
La peculiaritat d’aquest grup, és que es volen diversos graus de convivència, donant una varietat de plantes segons les tipologies desitjades, des de pisos convencionals fins a plantes senceres de «cluster». Donada la impossibilitat de poder realitzar grans pisos compartits i alhora complir amb els criteris d’HPO, es justifica i s’adapta la proposta a la tipologia d’allotjaments, que recull el decret 50/2020. El model «cluster» ja implementada en projectes comunitaris a països com Suïssa, Alemanya o Àustria, contempla que els habitatges base, puguin reduir força les seves dimensions i equipament intern (cuina i bany) per tal de generar uns espais comuns complementaris propis per als allotjaments de la planta en qüestió, i que permeten fomentar una vida col·lectiva més activa i completa en l’àmbit quotidià.” Els allotjaments tenen una superfície aproximada de 35m2 més espais comunitaris. L’habitatges convencional petit es de 45-47m2 i l‘habitatge mitjà amb dues habitacions, és de 62m2, aproximadament.
El projecte busca un alt nivell d’eficiència ambiental reduint l’impacte tant de la construcció com de la vida útil, i la definició d’una arquitectura inclusiva, essent imprescindible l’accessibilitat universal a tots els espais de l’edifici, reconeixent tots els graus de mobilitat i privilegis associats a aquesta que hom pot tenir al llarg de la vida.
Radicalitzar la postura de rehabilitar i enderroc el mínim possible, respon sobretot a l’impacte material del sector de la construcció en matèria d’ecologia i energia necessària per produir noves matèries primeres.
Per mitjà d’un procés participatiu paral·lel a tot el desenvolupament del projecte s’implica els usuaris en la presa de decisions dels diferents espais comunitaris i privatius, així com se’ls fa partíceps dels aspectes mediambientals, energètics i constructius que afecten el projecte, atenent a la seva condició de persones que impulsen des de l’autopromoció un edifici d’habitatge cooperatiu.
