Sotrac és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús en un solar de titularitat municipal a l’entorn a Can Batlló (Barcelona). Està previst la finalització de la construcció l’estiu de 2026. L’edifici constarà de 31 habitatge, 7 allotjaments en format «cluster» i espais comunitaris. Lacol acompanya el grup des del 2019, dissenyant la proposta que va resultar guanyadora en la fase de concurs, i durant el següents anys, en les fases posteriors de desenvolupament del projecte tècnic, direcció de l’obra i assumint de figura de gestió de l’obra per optimitzar costos, terminis i acompanyar el promotor en tot el procés de la construcció. La Dinamo Fundació és la gestora del conjunt de la promoció.
La proposta parteix d’intentar aconseguir el funcionament més passiu i homogeni possible en tots els habitatges. Per aconseguir-ho hi ha dues estratègies principals: 1- orientar els habitatges cap al sud-oest, oferint les mateixes hores de sol, vistes al parc i ventilació creuada per a tots, forçant la planta amb un gest que s’acaba regularitzant al pati interior. 2- cobrir el pati interior amb un gran hivernacle que permeti generar un espai intermedi des d’on ventilar els habitatges amb millors condicions de temperatura. Aquest espai pot acumular energia solar a l’hivern i a l’estiu té protecció solar i actua com a element dissipador. Les zones de l’edifici amb pitjor condicions climàtiques s’hi situen circulacions i espais complementaris. Així doncs l’edifici permet a tots els espais habitables mirar cap enfora de l’edifici al mateix temps que es replega en un pati que genera un espai comunitari interior de convivència i centralitat.
Els habitatges es complementen amb espais comunitaris que han estat decidits i debatuts en procés participatiu amb el grup. A la planta baixa se situa el programa més públic i es dissenya perquè esdevingui una infraestructura pel barri, de manera que es pugui obrir parcialment i donar servei a altres entitats. En aquesta planta baixa s’hi situen els accessos principals a l’edifici, la cuina-menjador, un espai polivalent i una zona més domèstica com a espai d’infants i espai de treball.
Es proposa un edifici que té en compte l’accessibilitat universal, la inclusivitat i la perspectiva de gènere tant en els espais privatius d’habitatge com en els diversos espais comunitaris. L’habitatge, com unitat es difumina, s’entén com espai flexible que explora altres formes d’habitar a partir de 3 tipologies: habitatges més convencionals, allotjaments en «cluster» i habitacions satèl·lit.
Els habitatges són passants amb accés directe per passera des del pati i terrasses de grans dimensions orientades al parc. Es plantegen habitatges de diverses mides i morfologies per poder atendre les necessitats de les diferents unitats de convivència. S’entén la cuina com un element central i obert al mig dels habitatges. L’edifici consta de 10 habitacions satèl·lit que aporten un major grau de flexibilitat. Aquestes peces autònomes i equipades amb bany compartit o privatiu permeten ampliar o reduir els habitatges de manera discontínua, obrint la possibilitat a usos molt diversos: treball productiu des de casa, autonomia de gent gran/adolescent, espai de joc o estudi per infants, etc. El clúster ocupa la planta tercera de l’edifici, amb aquesta tipologia innovadora de disseny i distribució d’habitatges, ja implementada en projectes comunitaris a països com Suïssa, Alemanya o Àustria. És un model habitacional on un conjunt d’habitatges de mides reduïdes s’agrupen al voltant d’espais d’ús compartit (cuina, sala-menjador i espai de lectura-treball) per potenciar, encara més, la vida col·lectiva en l’àmbit més quotidià.
Per reduir l’impacte ambiental de la construcció de l’edifici es planteja que l’estructura principal de l’edifici sigui amb panells de fusta contralaminada tipus CLT, recolzats sobre un basament de planta baixa de formigó armat. L’ús d’aquest material permet reduir el 40% de les emissions de CO2 en l’estructura de l’edifici.
Es planteja minimitzar la demanda energètica de climatització mitjançant una bona estratègia bioclimàtica i l’ús sistemes passius. La morfologia compacta del volum, l’orientació dels habitatges, la inèrcia tèrmica dels paviments i l’ús de l’atri com a element regulador de temperatura, permetran una demanda molt baixa, quasi bé nul·la, de calefacció a l’hivern. D’altra banda, a l’estiu es proposa garantir el confort mitjançant una protecció solar formada per tendals mòbils, la ventilació natural nocturna, una bona gestió de l’atri per a refrescar l’espai mitjançant un mur vegetal i el suport de ventiladors de sostre als espais d’estar.
Per mitjà d’un procés participatiu paral·lel a tot el desenvolupament del projecte s’implica els usuaris en la presa de decisions dels diferents espais comunitaris i privatius, així com se’ls fa partíceps dels aspectes mediambientals, energètics i constructius que afecten el projecte, atenent a la seva condició de persones que impulsen des de l’autopromoció un edifici d’habitatge cooperatiu.
